Hui, 1 de març, se celebra el Dia Mundial de la Inclusió Social i Discriminació Zero, un dia que té com a objectiu conscienciar sobre la importància de promoure la inclusió social i erradicar la discriminació a tot el món. En este article parlarem sobre la inclusió social de la dona gitana, la discriminació a la qual ha sigut sotmesa durant anys, i destacarem associacions de referents gitanes, líders i feministes, que representen les veus del present i del futur. 

Em va impactar profundament descobrir, a través de la lectura de Reivindicacions de la dona gitana, la pràctica de l’esterilització il·legal, motivada per prejuís discriminatoris, que va afectar dones romanís en un dels països europeus entre 1966 i 2012. Si bé ja estava interessada per la cultura del poble gitano i reflexionava sobre l’absència de referents gitanos i gitanes en l’àmbit acadèmic i en llocs d’alta qualificació, esta troballa va avivar encara més la meua preocupació per la històrica discriminació que la comunitat gitana afronta, especialment les dones gitanes. 

L’educació, com a vehicle de transformació social, s’erigix com una ferramenta crucial. Per això, a través de converses informals, vaig decidir explorar la perspectiva de docents de primària i secundària sobre les estudiants gitanes a les seues aules. Vaig preguntar sobre la importància donada pel professorat a la finalització de l’educació obligatòria per part de les xiquetes gitanes, si es pensa a proporcionar-los oportunitats reals equitatives per a accedir a la universitat i a ocupacions més qualificades, i en quin moment del sistema educatiu hauríem de fomentar altes expectatives acadèmiques per a elles.

Les converses van revelar que el tema rares vegades es discutix però que la seua importància és evident i preocupant. Les dones romanís han experimentat discriminació i marginació, enfrontant una triple discriminació: gènere, ètnia i falta de formació de qualitat. Estes dificultats es traduïxen en obstacles significatius en el mercat laboral, exacerbant els problemes econòmics i perpetuant l’exclusió social. 

Les barreres de gènere, ètniques i formatives són obstacles importants. La discriminació laboral basada en el gènere, l’assimilació forçada a la cultura dominant i la falta històrica de formació de qualitat afecten la integració de les dones gitanes en el mercat laboral. La baixa exigència acadèmica i l’adaptació “a la baixa” que han patit els seus currículums escolars contribuïxen a la falta de formació de qualitat de les xiquetes gitanes.

Dis-me què li fa falta per a pujar el nivell, però no me’l tragues de classe, perquè després arriba a la secundària i no té el nivell i ací és on abandonen”.

No obstant això, a través de projectes com WORKALÓ, Comunitats d’Aprenentatge i moviments feministes dialògics i associatius com Drom Kotar Mestipen i Dones Gitanes KAMIRA, Associació de dones Gitanes Universitàries AMURANDI o la International Roma Women Network, entre altres, emergixen dones gitanes liderant accions educatives que són referents en la comunitat romaní, que han millorat les seues vides i les de les seues famílies. Gràcies a la seua participació activa, han aconseguit la inclusió de les seues veus en la ciència i en els discursos feministes. La promoció d’una educació de qualitat i inclusiva, fonamentada en altes expectatives, ha permés que accedisquen a la universitat i a ocupacions dignes. Esta realitat prometedora obri un horitzó esperançador per a les xiquetes gitanes.

Com a comunitat educativa compromesa, hem d’adoptar un enfocament de comunitat d’aprenentatge que, des del primer dia en què una xiqueta ingressa a les nostres aules, independentment del seu origen ètnic i situació socioeconòmica, guie a tot el professorat en la tasca de cultivar altes expectatives en les alumnes gitanes. Este esforç, des dels primers anys d’educació infantil fins a la universitat, representa un compromís total en la lluita contra les desigualtats socials que han sigut heretades.

[Imatge: I Congrés Internacional de dones gitanes: Associació Dromkotar]

By Carolina Grau

Llicenciada en Pedagogia i professora de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat de València