Últimament s’està parlant d’un augment generalitzat de les qualificacions (més excel·lents) al batxillerat, tractant d’analitzar-ne les causes i les conseqüències. Des del Periódico Educación volem dirigir el debat educatiu als principals problemes que estan per solucionar: el fracàs escolar i les desigualtats socials.
L’educació ha de treballar perquè tot l’alumnat tinga les millors qualificacions possibles, independentment dels canvis en els sistemes d’avaluació i qualificació, perquè no és ahí on està la clau. Tot l’alumnat té dret a màxims aprenentatges, també acadèmics, i per descomptat no podem caure en el discurs nefast que diu (o no ho diu, però ho dóna a entendre) que els fills i filles de les famílies més vulnerables no necessiten estudis més enllà d’allò més bàsic.
En les anàlisis que ens arriben de vegades des de la premsa, es dóna molta importància al nivell socioeconòmic i cultural (ISEC) de les famílies d’un centre educatiu o un barri per a explicar el baix rendiment acadèmic de l’alumnat. L’ISEC s’obté a partir d’enquestes on es pregunta a cada família el nivell d’estudis de les persones adultes de la llar, els seus oficis i l’accés a tecnologies, recursos i llibres a casa. No obstant això, no sempre s’esmenta la quantitat de casos i històries d’èxit: centres educatius que han capgirat aquests mals resultats només aplicant allò que s’ha provat que aconsegueix més millora. De fet, les lleis d’alguns països ressalten des de les primeres pàgines la importància de seguir i prendre com a model les històries d’èxit d’aquelles escoles que més han millorat els resultats als entorns més desafavorits. Per poques que siguen, han d’inspirar el treball en moltes altres.
És clar que és important tenir en compte l’ISEC, però precisament per a assegurar la igualtat d’oportunitats dels més desafavorits. Això dóna transparència a l’educació com a element de transformació social i, en fer-se realitat aquesta transformació, aporta la il·lusió que la societat necessita per tal de continuar progressant.
La clau és què fem dia a dia als centres educatius i a les aules. Si aconseguim els millors aprenentatges, aleshores sí que estarem millorant l’educació, no sols d’una part, sinó de tot l’alumnat. I això es veurà reflectit a les qualificacions, sense que importe quina siga la forma d’avaluar i qualificar.
[Imatge: iStock]