Hem finalitzat el primer trimestre del Taller Alfa en la comunitat d’aprenentatge CEIP Antonio Ferrandis, una experiència d’alfabetització de persones adultes que va començar el mes d’octubre passat i en la qual han participat fins a tretze dones. L’escola se situa en un dels barris amb majors dificultats i desavantatges socials de la Comunitat Valenciana, la qual cosa atorga a esta acció un significat especialment rellevant.
El Taller Alfa el vam concebre com una actuació educativa d’èxit (formació de familiars), entesa com aquella que naix de les necessitats i demandes reals de les pròpies famílies de l’escola. A diferència d’altres enfocaments, en els quals els centres educatius decidixen quina formació “necessiten” les famílies, quan i on, en esta actuació són les famílies que, a través del diàleg igualitari amb els i les professionals de l’educació dins de l’escola, expressen quins aprenentatges consideren necessaris, en quin moment i en quin espai, per a millorar les seues vides i acompanyar millor els processos educatius dels seus fills i filles.
En el desenrotllament del taller col·laborem cinc voluntàries, gràcies a la gestió incansable i profundament humana d’una de les professores del centre (membre a més de l’equip de direcció), la facilitació de la resta de l’equip directiu i de professionals del centre i el suport científic del grup d’investigació White Rose Research Center de la Universitat de València i de l’Escola de Persones Adultes de La Verneda–Sant Martí (Barcelona), referent històric en la lluita contra les desigualtats socials i la transformació social a través de l’alfabetització i l’educació popular.
Cada sessió comença amb una assemblea, acompanyada de café, a vegades pastes i te; i diàleg. A continuació, es dedica un temps programat al treball de la lectoescriptura. La jornada conclou amb un espai de diàleg sobre una lectura que hem preparat prèviament. Hem començat amb un llibre molt humil: Historias, una recopilació de relats escrits per dones de l’Escola de La Verneda en els anys huitanta, mentres s’alfabetitzaven. En els seus textos, breus i diversos, hem abordat temes que ens interessen, com les filles i els fills, l’alimentació, les relacions entre companyes, el lloguer, el divorci i les drogues. A través de la lectura compartida, reflexionem sobre la vida quotidiana, les desigualtats socials i les possibilitats de transformació. Destaca l’alt interés per aprendre, la participació activa en la tertúlia i com, a poc a poc, es van teixint relacions de suport i amistat entre totes. L’objectiu és iniciar en els pròxims mesos tertúlies literàries dialògiques, des d’una alfabetització basada en altes expectatives.
En una de les sessions fins i tot ens hem atrevit a llegir un fragment de Andaluces de Jaén, de Miguel Hernández. A partir del poema, les dones van compartir com un barri històricament marcat per la dificultat ha anat construint la convivència gràcies a un “fer junts”: famílies (primer gitanes i, més tard, africanes i àrabs) i professorat, on abans semblava impossible. Com es va expressar i compartir en la tertúlia:
«Cuando el esfuerzo se hace en colectivo, los resultados siempre son mejores» (dones en procés d’alfabetització)
Passen coses realment significatives i meravelloses:
- Hi ha mares que treballen en ocupacions on l’esforç físic és considerable i, amb un sol dia lliure a la setmana, acudixen al taller durant dos hores per a aprendre.
- En acabar una de les sessions, una dona es queda un poc més per a preguntar-nos i assegurar-se de què farem la setmana següent. Encara té dificultats amb l’idioma i abans marxava sense preguntar; ara vol saber, vol estar, vol formar-ne part.
- L’espai dialògic facilita compartir somnis: hi ha qui vol aprendre a llegir i a escriure per a ajudar millor als seus fills i filles a l’escola o per a poder emplenar documents oficials, i hi ha qui vol fer-ho perquè ha començat a somiar amb traure’s el permís de conduir o amb accedir algun dia a la universitat.
Estos grans gestos i somnis donen sentit a tot el treball que fem entre totes. Ho vam celebrar l’últim dia del trimestre, compartint un esmorzar en la tertúlia, amb ganes de reprendre al gener i reconeixent mútuament el valor d’este espai comú d’aprenentatge i cura. Treballar amb actuacions educatives d’èxit ens dona la seguretat que estem caminant cap a la transformació: la formació de familiars es convertix en ferramenta real per a millorar vides i enfortir la comunitat.