La nova biologia de la ment – Eric R. Kandel
«Què ens diuen els trastorns cerebrals sobre nosaltres mateixos?»
Eric Kandel, premi Nobel en fisiologia i medicina, i un dels neurocientífics més prominents del món, inicia amb esta qüestió el seu llibre La nova biologia de la ment. No és d’estranyar la rellevància de Kandel: en este mateix llibre, del 2018, parlava de tècniques d’investigació sobre les quals podem trobar articles científics recentment publicats, 6 anys més tard, en revistes com Nature.
Esta lectura és recomanable per a docents i qualsevol persona, perquè ens mostra com funciona el cervell humà, la importància de les interaccions socials i com, arran de conéixer el funcionament de cervells amb diversitat, podem comprendre millor la resta i el nostre. En este sentit, el llibre planteja que som éssers socials per naturalesa i que la interacció social és capaç de modificar la biologia del nostre cervell. L’autor deixa clar que la interacció social és clau en la nostra vida; mancar d’ella en els primers anys de vida danya l’estructura del cervell, i és necessària per a «continuar sent intel·ligents en la vellesa». Desbanca ací la faula del «geni aïllat» o la intel·ligència individual: el llibre ens confirma que les bones idees sorgixen en diàlegs, en interacció amb altres persones, i no individualment.
El llibre és tota una explicació del funcionament del cervell, les causes de diversos trastorns mentals, els seus actuals tractaments més efectius i maneres de previndre’ls, etc. Què sabem de l’esquizofrènia, Alzheimer, addiccions o autisme? Quin és el seu origen i en quina mesura es poden previndre? En quina mesura són hereditaris els trastorns mentals? Com afecten les nostres experiències passades en la interpretació actual i futura del món? Hi ha realment diferències entre el cervell masculí i femení?
Un altre tema interessant que explica el llibre és la diferència entre emoció i sentiments, dos termes que s’usen sovint de manera errònia. Les emocions les compartim amb altres mamífers. Els sentiments són únics de l’ésser humà, i Kandel explica que és l’escorça prefrontal l’encarregada d’ells per a la presa de decisions, el juí i la planificació. Diu, així, que l’emoció és «conductual, inconscient i observable», mentres que «usem sentiment per a referir-nos a l’experiència, consciència i avaluació de la resposta emocional»; «l’escorça prefrontal regula els sentiments, els aspectes conscients de les emocions» i «determina com expressar les emocions.» És a dir, el que ens interessa treballar amb els i les menors són els sentiments, perquè els sentiments són conscients, racionals, i són els que regulen les emocions. Ens interessa treballar els sentiments positius d’amistat, solidaritat, etc.
«Com més sapiem sobre les ments anòmales, tantes més probabilitats tindrem, com a persones i com a societat, de comprendre, empatitzant amb elles, a les persones que pensen d’una altra manera, i tant menys probable serà que les estigmatitzem o les rebutgem.»
Esta última cita ens recorda que devem, com a professionals de l’educació, promoure una inclusió real que oferisca a l’alumnat eixes interaccions per a conéixer i comprendre la diversitat que els envolta, comprendre el seu entorn per a guanyar empatia a més de conéixer-se millor elles i ells. Això generarà una societat amb menys prejuís, més igualitària, inclusiva i solidària. És un llibre essencial per a entendre la nostra ment, recordar la importància del diàleg i enriquir-nos amb la diversitat.
[Més lectures que milloren el món de l’educació]
[Imatge: fotografia de l’autor]
Mestre d'educació primària i especialista d'anglés