La revista científica “Nature” ens presenta novetats en la investigació sobre el cervell i el llenguatge: un mapatge cerebral on identifiquen neurones (cèl·lules cerebrals) específiques encarregades de donar sentit a les paraules. 

Fins ara els mapatges cerebrals es basaven en imatges del flux sanguini: un major flux en una zona específica indica major activitat neuronal en eixa regió. Per a este nou tipus de mapatge van triar a 10 persones a punt de sotmetre’s a cirurgia per a detectar l’origen de la seua epilèpsia, i van utilitzar els elèctrodes que tenien implantats per a registrar l’activitat d’unes 300 neurones al còrtex prefrontal a temps real. 

Van disposar als pacients a escoltar frases curtes mentres l’equip d’investigació gravava i identificava quines neurones s’activaven i quan. Van detectar que un mateix grup de neurones s’activaven davant paraules similars. Paraules amb notable relació entre si (com ara “ànec” i “ou”) activaven fins i tot algunes de les mateixes neurones. Paraules amb significats similars (com ara “rata” i “ratolí”) activaven patrons d’activitat similar. Altres grups de neurones responien a paraules associades a conceptes més abstractes, per exemple paraules relacionals com “damunt” i “darrere”. 

Els resultats van mostrar que totes les persones agrupen els significats en categories de la mateixa forma. A més, les neurones del còrtex prefrontal distingixen les paraules pel significat i no pel so. Davant paraules que sonen igual però els significats de les quals no tenien relació (“fill” i “sol” en anglés, per exemple) no es van activar el mateix grup de neurones malgrat que sonen igual. 

Un altre aspecte nou és que, observant quines neurones i en quin moment s’activaven, podien identificar fins i tot el tipus de paraules i l’orde en què les havia escoltat la persona participant. Per exemple: un animal, una acció i un aliment. 

Este mitjà de gravació de les neurones és molt més ràpid que les imatges, i assenyalen que és un pas important per a la creació futura d’un dispositiu que puga recuperar la parla en persones que la van perdre

Què podem destacar dels resultats d’esta investigació?

En primer lloc, que el cervell de tota persona utilitza les mateixes categories per a classificar les paraules. Este fet recorda, com ja suggeria Chomsky, que tota persona té la mateixa habilitat innata per a adquirir llenguatge. Així, tota persona té, no sols dret, sinó també capacitat per a interactuar i participar en qualsevol debat i creació de coneixement a les nostres aules, a la nostra societat. 

D’altra banda, si el so no ens proporciona la descodificació d’una paraula per a comprendre el seu significat, vol dir que no hi ha cap impediment comunicatiu i comprensiu per a aquelles persones que precisen de diverses formes de comunicació diferent a l’auditiva.

Finalment, donada i vista la importància de les connexions neuronals entre si i també amb les paraules, és interessant recordar que és essencial proporcionar al nostre alumnat (i menors al nostre càrrec) vocabulari ric, variat, de qualitat, i debats i diàlegs que activen les seues neurones i ajuden a establir i expandir connexions entre idees, aportacions, paraules, etc. 

[Imatge: Canva]
image_pdfPDF

By Sergio Miralles

Mestre d'educació primària i especialista d'anglés