Quan pensem en la salut física i el bon desenvolupament cerebral dels menors, resulta evident la importància d’oferir-los un entorn segur, suport, interaccions de qualitat i estimulants des de la més tendra infància. No obstant això, les evidències actuals van encara més enllà.

El centre de desenvolupament infantil de Harvard ens ofereix dades reveladores al respecte en la següent guia: Lifelong Health and Well-being (Salut i benestar per a tota la vida).

En primer lloc, aquesta guia destaca que els fonaments per a una bona salut física i mental comencen abans del naixement. Un factor interessant que pot influir en la salut del bebé és la salut pròpia dels progenitors abans de concebre’l.

Un altre aspecte que esmenta la guia és que moltes malalties comunes cròniques d’adults (diabetis, demència, alguns càncers) tenen origen en les experiències i entorn al qual s’ha estat exposat en els primers anys de vida.

Tots els nostres òrgans, inclòs el cervell, treballen com un equip, per sistemes. Cadascun s’especialitza en una habilitat que complementa l’altra. Fins i tot abans del naixement, cada sistema “llig” l’entorn, es prepara per a respondre a ell i transmet eixa informació (o lectura) amb la resta de sistemes. Cada sistema, llavors, respon als altres amb un senyal de retorn.

 
Què passa si no proporcionem al xiquet eixe entorn saludable i segur del que hem parlat? Quan el xiquet experimenta adversitat, s’activa l’estrés com a defensa i estat d’alerta. Això, en si, no és negatiu (al contrari: és mostra d’un bon funcionament del nostre sistema). El perjudicial és l’exposició a l’adversitat mantinguda per llargs períodes de temps sense suport de persones adultes. Ací estem parlant de l’anomenat “estrés tòxic”, i pot tindre conseqüències negatives al llarg de la vida.

Una altra informació de la guia que crida l’atenció és que les experiències primerenques deixen empremta en el nostre cos, creant “memòries” biològiques que modelen el desenvolupament i interactuen amb la predisposició genètica, per a bé o per a mal. A això se’n diu “epigenètica”. Què vol dir això? Que, donada una predisposició genètica a desenvolupar una malaltia, per exemple, es poden disminuir significativament les probabilitats que es manifeste, si hi ha una bona prevenció amb entorns i interaccions sanes i segures.

En resum, els nostres esforços com a comunitat per a la salut i el benestar de la infància han de posar el focus en polítiques que van més enllà de les sanitàries. Cobren molta importància també factors com l’habitatge o la qualitat del clima i el medi ambient. En definitiva, es tracta de crear entorns realment estables, segurs i enriquidors en tots els aspectes i contextos possibles.

Imatge: Magnific
+ posts

Mestre d'educació primària i especialista d'anglés