En les famílies i en els centres educatius, s’anima a la infància i adolescència a practicar algun esport perquè sabem que és beneficiós per a la salut.

L’Organització Nacions Unides (ONU) ens alerta d’una dada preocupant: un 80% d’adolescents no fa suficient activitat física. En concret, quatre de cada cinc adolescents a tot el món no aconseguixen la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut (60 minuts al dia d’alguna mena d’activitat física). La tendència és encara més preocupant entre les xiques: 85% enfront del 78% dels homes. Dels 146 països estudiats, només en quatre (Tonga, Samoa, l’Afganistan i Zàmbia) elles són més actives que ells.

Normalment s’associa a “estar en forma” o a ocupar el temps en una activitat saludable. Però per què hem de plantejar-nos millorar estes dades? Segons l’ONU, no és només una qüestió estètica; el sedentarisme entre els i les joves posa en risc la seua salut física i mental quan siguen adults. Vegem alguns estudis que ens aporten informació rigorosa que podem llegir i debatre amb els i les adolescents perquè tinguen coneixement de l’impacte que pot tindre en un futur en les seues vides.

Els beneficis en la salut mental estan àmpliament demostrats: fer esport o activitat física reduïx l’ansietat i els símptomes depressius alhora que contribuïx a sentir un major benestar. Per això es recomana que, en les intervencions comunitàries i escolars que busquen promoure el benestar, es propose com a objectiu augmentar els nivells d’activitat i la participació en esports de les i els joves menys actius. Altres investigacions no establixen una relació causal entre fer esport i la reducció de la depressió, però sí que donen suport a la teoria que la participació en l’esport durant l’adolescència pot ser un entorn protector contra l’ansietat i els símptomes depressius.

Una altra troballa sobre els beneficis de l’esport queda arreplegada en un estudi dut a terme a Austràlia i els Estats Units. Les avaluacions realitzades pels departaments governamentals de tots dos països van demostrar que les persones que participen en clubs esportius i activitats recreatives organitzades gaudixen de millor salut mental, estan més alerta i són més resistents a l’estrés de la vida moderna. En concret, la participació en grups recreatius i l’activitat física amb suport social van reduir l’estrés, l’ansietat i la depressió, així com els símptomes de la malaltia d’Alzheimer.

Quant a les xiques, la Fundació per a l’Esport Femení va realitzar l’informe Her Life Depends on It III (La seua vida depén d’això III), en el qual va revisar les investigacions existents i emergents sobre els vincles entre la participació en l’esport i l’activitat física i la salut i el benestar de les xiquetes i dones estatunidenques. L’informe va confirmar que l’activitat física i l’esport proporcionen la base fonamental, en gran manera, que permet a les xiquetes i dones portar una vida sana, forta i plena.

Alguns dels beneficis per a les xiquetes i les dones són

  • Les xiques de secundària que practiquen esports tenen menys probabilitats de veure’s involucrades en un embaràs no desitjat; més probabilitats d’obtindre millors notes a l’escola i més probabilitats de graduar-se que les xiques que no practiquen esports.
  • Les xiquetes i dones que practiquen esports tenen majors nivells de confiança i autoestima i menors nivells de depressió.
  • Les xiquetes i dones que practiquen esports tenen una imatge corporal més positiva i experimenten estats de benestar psicològic més elevats que les xiquetes i dones que no practiquen esports.

Ara podem posar en diàleg amb elles i ells estos beneficis perquè tinguen major informació científica que puguen usar per a millorar les seues vides. Però no hem d’oblidar algunes idees molt importants perquè estos beneficis no es vegen entelats. L’entorn esportiu ha de ser segur i estar lliure de tota mena de violència (física, verbal, psíquica i sexual) i, en concret, per a protegir enfront de l’abús sexual, la nostra conducta com a adults és clau. Tampoc oblidem que l’esport pot ser un mode de transmetre i generar accions bondadoses, generoses i upstander i, per a això, és clau dotar d’atractiu estos valors.

[Imatge: Freepik]
image_pdfPDF

By Sara Carbonell

Doctora en Educació. Durant 23 anys mestra de pedagogia terapèutica i educació primària i 8 anys directora del CEIP L'Escolaica. Professora substituta a la Universitat de València.