Quantes vegades haurem vist alumnat amb dificultats lleus a classe? De lectura, escriptura o càlcul… La sensació de les i els mestres és d’incertesa sobre quines són les accions que permeten aturar estes situacions, per a ajudar l’alumnat a superar estes dificultats. El cas és que resulta important la detecció primerenca i la posada en marxa d’actuacions específiques relacionades amb les dificultats i les actuacions que es dirigisquen cap a la inclusió real de tot l’alumnat, en què els mecanismes de solidaritat i d’altes expectatives han de ser fonamentals.

La discalcúlia o la dificultat específica de càlcul fa referència a les baixes destreses, d’origen hereditari, que entre un 5 i un 10% de la població té en numeració, aritmètica, càlcul i conceptes matemàtics. Entre un 5 i un 10% és un percentatge alt que no quadra amb la quantitat de deteccions i diagnòstics que es donen als centres educatius, però sí que es podria ajustar amb els percentatges d’alumnat que té baix rendiment.

En un alt percentatge, encara que no siga de manera general, la discalcúlia concorre amb la dislèxia, sent dificultats que van per separat però que tenen certes similituds en els processos neurològics que les provoquen.

Les dificultats de la discalcúlia s’originen per una disfunció a la zona cerebral que s’encarrega de l’aprenentatge de l’aritmètica, la numeració i la resolució de problemes. Les persones amb estes dificultats no veuen afectada la seua intel·ligència, només cometen errors en esta matèria. Per això no serveix de res culpabilitzar este alumnat pels errors que comet, perquè necessita ampliar els processos de comprensió per a poder accedir als conceptes i aplicar-los. En cap cas això significa que s’hagen de baixar les expectatives, sinó tot al contrari: comprendre d’on vénen les dificultats ajuda les persones adultes a corregir les interaccions i les actuacions que es duen a terme. Només necessiten més temps, més esforç, comprensió i molta ajuda dels docents i dels iguals.

Les conseqüències que tenen estes dificultats s’estenen a molts altres terrenys, no només al matemàtic; sobretot als aspectes que es relacionen amb el rendiment educatiu i les relacions socials a l’etapa escolar, així com també amb l’assetjament escolar.

Les principals dificultats en el càlcul que apareixen de manera primerenca en les persones es reflecteixen en el fet que els números no són comprensibles, de manera que no reconeixen intuïtivament el valor dels números i les relacions existents entre ells:

  • el compteig: per exemple el recompte automàtic de punts (subitització) com passa amb els daus (no comptem sempre els 4 punts, sabem que eixos punts representen el número 4)
  • l’aritmètica: les característiques i funcions dels números
  • la resta d’operacions i conceptes matemàtics que sorgeixen de la progressió en la combinació de numeracions
  • la resolució de problemes: necessiten sistematitzar tots els passos que porten a la comprensió, a l’acció en forma d’operació i a la solució d’un procés tan complex i ple de matisos que si no es perceben intuïtivament resulten molt complicats, incomprensibles.

Les actuacions que cal preparar tenen a veure amb la qualitat de les interaccions. D’una banda, en relació amb més esforços de qualitat, en què es promou el coneixement de fons dels conceptes matemàtics, així com les interaccions entre els iguals que poden trencar amb les barreres socials que condueixen al fracàs acadèmic i social d’este alumnat i que propicien relacions d’amistat i d’èxit acadèmic i social, per a xiquets i xiquetes que en principi ho tenen molt difícil per dificultats silencioses que, si no es detecten a temps, poden tindre efectes devastadors.

A les nostres mans està posar la mirada en estos xics i xiques que tenen dificultats i no sabem per què, i estructurar actuacions i interaccions que els ajuden a ells i elles i a la resta d’alumnat.

[Imatge: iStock]

image_pdfPDF
+ posts

Mestre d’educació especial i primària. Professor de la Universitat Internacional de València. Les seues línies d'investigació inclouen les Actuacions Educatives d'Èxit, la inclusió educativa, les Noves Masculinitats Alternatives i la socialització preventiva de la violència de gènere.