El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) és el centre de molts debats als centres educatius i a moltes llars. Alhora, és un tema que suggereix grans interrogants, dubtes, incerteses i, sobretot, objeccions i temors sobre quines són les millors estratègies per a ajudar els xiquets i xiquetes que pateixen aquest trastorn, i com combinar-ho amb la convivència a les aules. S’ha convertit en una gran preocupació per al professorat i per a les famílies per les conseqüències que té a tots els nivells i per l’impacte que produeix a les aules i les relacions entre l’alumnat.
Els i les estudiants amb TDAH suposen al voltant d’un 10% de la població, un o dos alumnes per classe, que experimenten símptomes d’inatenció, impulsivitat i hiperactivitat que solen traduir-se en dificultats acadèmiques, problemes de conducta i comportaments disruptius. A més, aquestes actituds acostumen a solapar-se amb altres tipus de dificultats específiques de l’aprenentatge, per la qual cosa aquest alumnat és sensible a patir fracàs escolar.
Per aquestes raons, les accions i les estratègies que utilitzem els professionals i els familiars poden tenir un impacte decisiu en l’esdevenir dels mateixos xica i xiques amb TDAH però també per als seus iguals, per a les famílies i els seus entorns, així com per al propi professorat. Per això és important que basem en la recerca i en les evidències científiques les actuacions que dirigim a millorar l’aprenentatge de l’alumnat.
La investigació coincideix en establir diferents claus per a contribuir a la superació de les dificultats de l’alumnat amb TDAH. Ja sabem que les intervencions que posen el focus en la gestió i control de les actituds que estan vinculades al vessant acadèmic tenen millors resultats que un altre tipus d’enfocaments, per la qual cosa resulta ideal treballar des de les aules. És a dir, treballar la convivència i l’autoregulació alhora que treballem les tasques acadèmiques.
Respecte a l’ús de la medicació, si bé hi ha una evidència clara dels seus efectes positius en el curt termini, unit a un tractament conductual i en l’inici de la intervenció, continua havent-hi un fort debat en aquest sentit, per la qual cosa, tenint en compte les evidències, haurà de ser una decisió exclusiva de cada cas, valorant les opinions dels facultatius, famílies i professionals, de manera dialògica. Per al professorat la principal preocupació ha de residir a proporcionar els entorns més segurs i les estratègies més vàlides que puguen desenvolupar-se a l’aula i ajudar les famílies a crear-lo en les seues pròpies llars i entorns.
Les propostes que sí que es conclouen com a afavoridores de millores per als estudiants amb TDAH segons la investigació es resumeixen en:
- Desenvolupar actuacions preventives a les aules: ambients segurs, reforç positiu, proposta d’accions per a relacions socials saludables, treball de l’amistat i l’empatia.
- La importància de la detecció primerenca: si detectem alumnat amb aquest tipus d’actituds podrem posar en marxa plans d’acció.
- Focus en l’autoregulació de les actituds i al treball acadèmic, dins i fora de l’escola.
- Tres tipus d’aproximacions per al tractament: grupal, petit grup i individual.
- Grupal (actuacions per a tota la classe):
- donar suport i premiar socialment la bona conducta;
- valorar la valentia
- regular l’atenció: ignorar les trucades d’atenció
- consensuar i revisar les normes de classe
- En petit grup:
- activitats de treball i suport amb iguals
- retroalimentació i regulació amb companys de classe
- organització i planificació de tasques i habilitats
- tasques de lectura compartida
- tasques de matemàtiques compartides
- Individual:
- feedback constant davant de conductes i accions positives per part de professorat, familiars i iguals
- comunicació constant i ràpida entre família i escola
- economia de fitxes: reforç positiu sobre actituds pactades.
- Grupal (actuacions per a tota la classe):
Si complementem aquestes evidències científiques destacades per a alumnat amb TDAH amb les evidències científiques d’impacte social de les actuacions educatives d’èxit veurem grans possibilitats que podem combinar i portar a les nostres aules. Així podrem contribuir a la superació de les dificultats d’aprenentatge i de convivència que el TDAH genera a l’alumnat, que mereix i té com a dret humà beneficiar-se de la millor educació possible.
Mestre d’educació especial i primària. Professor de la Universitat Internacional de València. Les seues línies d'investigació inclouen les Actuacions Educatives d'Èxit, la inclusió educativa, les Noves Masculinitats Alternatives i la socialització preventiva de la violència de gènere.