Què podem fer des dels centres educatius? Com podem detectar factors de risc i quines accions podem realitzar per a la prevenció?
Des dels centres educatius estem detectant un increment de casos de xiquetes, xiquets i adolescents que són derivats als serveis sanitaris per casos greus de salut mental, així com conductes autolesives. La preocupació és cada vegada més gran i als mitjans de comunicació trobem informació de tota mena que ens alarma i que, moltes vegades, ens allunya de l’objectiu principal: protegir les vides dels més joves.
Segons estudis especialitzats, n’hi ha una prevalença del 10%-20%, en tot el món, de trastorns mentals en edat infantil i adolescent, però en la majoria de casos no es detecten ni tracten a temps. De fet, altres estudis indiquen que el 50% dels trastorns mentals en adults comencen durant o abans de l’adolescència. La literatura científica sobre això és clara: la identificació primerenca i la prevenció són claus. Als centres educatius tenim la possibilitat de generar canvis a nivell personal, emocional i social que permeten donar resposta a esta problemàtica. Per això, és fonamental crear vincles i relacions fortes entre adolescents i adults, mitjançant la creació d’espais de diàleg igualitari lliures de violència. De fet, ja existeixen actuacions educatives que han demostrat la seua eficàcia en un grup d’adolescents amb problemes de salut mental, promovent el benestar emocional i social, així com el foment de les relacions de suport, la superació de l’estigma i l’augment de la voluntat de millora.
Podríem pensar que estos són problemes mèdics o clínics i que poca cosa podem fer des de l’àmbit educatiu, però res més lluny de la realitat. Hi ha estudis que identifiquen una associació important entre els nivells educatius baixos i la depressió i les autolesions durant la infància i l’adolescència, per la qual cosa esta variable es pot convertir en un factor de protecció o de risc per a les i els menors. Altres estudis refereixen fins i tot una major influència d’esta variable en el cas de les xiques, cosa que suggereix la importància de la socialització preventiva de la violència de gènere. Estos són factors que sí que podem controlar en el context educatiu, mitjançant accions i programes d’impacte social que aconseguisquen el benestar de totes i tots en contextos educatius lliures de violència. Tot i que són situacions que ens espanten o poden fer-nos sentir impotents des del nostre camp, obtindre informació de fonts científiques també ens protegirà als agents educatius per a dur a terme les millors actuacions educatives que protegisquen la vida del nostre alumnat.
En un estudi realitzat a Gal·les van analitzar els registres mèdics generals, hospitalaris i educatius d’adolescents, trobant-ne una associació entre el rendiment educatiu i el desenvolupament de depressió i conductes autolítiques a l’adolescència. Tot seguit, es descriuen les claus d’este article que ens ajudaran a analitzar el rendiment educatiu com a predictor de depressió i conductes autolesives en la infància i l’adolescència:
- Les i els adolescents que van rebre un diagnòstic de depressió ja estaven disminuint el seu nivell educatiu a l’escola anys abans que es realitzara el diagnòstic, especialment des de l’etapa de primària a la secundària. Esta dada suggereix que:
- El declivi acadèmic perllongat en els primers anys escolars és un factor de risc per a la depressió a l’adolescència.
- Les xiquetes i els xiquets amb depressió no sempre es detecten als anys d’escola primària i això afecta l’assoliment acadèmic posterior.
- Les i els adolescents que van tindre conductes autolesives van començar a presentar baixos resultats educatius quasi simultàniament amb el seu comportament d’autolesió. Anteriorment, durant l’etapa de primària no es van trobar evidències d’una associació amb el rendiment educatiu a l’educació primària. Els autors indiquen que esta troballa suggereix que:
- Potser les i els adolescents que s’autolesionen reben un bon suport a l’escola primària però perden este suport a l’educació secundària.
- La transició a l’escola secundària és un desafiament per als adolescents.
- L’autolesió està associada amb un problema social més agut propi dels darrers anys de l’adolescència, i per això el declivi acadèmic durant l’etapa de secundària podria ser un símptoma d’un altre problema més greu.
En definitiva, els estudis demostren com el baix rendiment acadèmic pot ser un predictor de símptomes clínics manifestos de depressió, i es pot detectar de manera primerenca des de l’educació primària. Les evidències en educació mostren clarament que generar espais segurs, mitjançant la creació de relacions lliures de violència, incideix positivament tant en la salut mental i emocional de les persones com en els aprenentatges.
Tal com es descriu a l’estudi esmentat, “evitar que estes xiquets i xiquets es desvinculen del sistema educatiu pot ser fonamental per a modificar el desenvolupament del trastorn mental”. Tenim a la nostra mà el poder de transformar les vides de xics i xiques a partir d’actuacions educatives que garantisquen els millors resultats acadèmics i proporcionen un entorn segur, on poder desenvolupar el seu benestar personal, social i emocional.
