Hui és el Dia Internacional contra la violència i l’assetjament escolar, una de les experiències adverses en el desenvolupament infantil i adolescent més prevalents a nivell mundial. Les seues conseqüències no sols suposen danys en la salut mental i física de les víctimes, sinó que fins i tot inclouen la comissió de suïcidi. A Espanya, tenim exemples recents molt durs. 

La Comissió Europea ha mostrat gran preocupació per l’augment de les xifres d’este tipus de victimització a l’entorn escolar i per la poca o nul·la efectivitat d’alguns programes que es presenten com a eficaços per a superar l’assetjament escolar en els centres educatius. Alguns d’eixos programes són populars i molt cars, i les evidències publicades en revistes científiques mostren que no eliminen l’assetjament i fins i tot alguns empitjoren la situació. 

La investigació científica ja ha demostrat el que funciona més i millor per a eliminar l’assetjament escolar. Eixe coneixement ja està publicat en l’Informe de la CE Achieving student well-being for all: educational contexts free of violence. Este informe conté la llista dels tretze programes que són d’èxit per a mitigar les conseqüències negatives dels assetjaments i generar entorns segurs que els prevenen, així com la llista dels programes que no ho aconsegueixen. Tot això acompanyat de les fonts on es poden consultar les evidències d’impacte social d’eixos programes o la seua absència. 

Ara es necessiten dues coses: 

1) Deixar d’implementar programes i idees que no tenen base científica o que ja han demostrat fracassar. Entre ells, activitats que baix l’etiqueta d’educació emocional i sexual estan promovent assetjaments perquè són contràries a les evidències d’impacte social. 

2) Implementar el que s’ha demostrat que sí que està reduint i eliminant assetjaments i salvant vides al voltant del món. Existeixen molts centres educatius a nivell internacional que estan implementant Actuacions d’Èxit en superació d’assetjaments i abusos, en entorns culturals, ètnics, religiosos, lingüístics i socioeconòmics diversos. En tots els casos, aconsegueixen resultats excel·lents. Eixos programes comparteixen tres característiques: 1a) implicació de tota la comunitat; 2a) formació científica del professorat, de la comunitat i de l’alumnat en el que s’ha demostrat que funciona més i millor; 3a) promoció d’entorns basats en relacions humanes de qualitat. 

A més, és clau que els protocols de protecció i salvaguarda dels centres educatius incloguen mesures que no sols protegisquen les víctimes sinó també als qui les protegeixen, perquè només amb el posicionament actiu i valent de tota la comunitat és possible superar l’assetjament. No deixem a cap xiquet o xiqueta, xic o xica sol o sola, trenquem el silenci entorn de qualsevol assetjament, el faça qui el faça, protegim als qui protegeixen la persona assetjada i implementem les evidències científiques d’impacte social. La vacuna existeix, és qüestió d’implementar-la i el cost humà no deixa lloc a dubtes que esta acció és més urgent que mai.

image_pdfPDF

By Sandra Racionero

Quarta científica del rànquing internacional (Google Scholar) en “safeguarding” i investigadora en el Projecte de Superació d'Abusos Sexuals dels Jesuïtes a nivell mundial