Una bona part del professorat creu que el treball individual afavoreix l’atenció i l’aprenentatge. Per això, és habitual veure una distribució individual en moltes de les aules de secundària, però també de primària.
Què ens diuen les investigacions al respecte? Les recerques sobre el tema han demostrat que els estudiants que treballen en determinat tipus de grups, com ara cooperatius o interactius, presten més atenció i, per tant, aprenen més. Els grups interactius (GI) són una manera d’organitzar l’aula on es creen les condicions més favorables per al treball col·laboratiu. Realitzem una anàlisi relacionant el que ens diuen algunes de les investigacions amb les característiques dels GI.
- La ciència ens diu que l’alumnat que realitza tasques d’aprenentatge complex rendeix més de manera col·laborativa que individual. En GI les tasques més adequades són aquelles que ofereixen una certa dificultat, per tal que es necessite la col·laboració dels membres del grup perquè tots aconseguisquen resoldre amb èxit la tasca.
- La ciència remarca la importància de la comunicació i les interaccions que es produeixen com a claus de l’èxit del grup. En GI es dissenyen tasques que estimulen a l’alumnat a intercanviar coneixements i informació.
- La ciència ens diu que el control de la comunicació i la interacció dintre del grup són molt importants perquè els entorns col·laboratius siguen efectius. En GI un membre de la comunitat educativa dinamitza les interaccions i la participació del grup. A més, una altra persona adulta, normalment el tutor o tutora de l’aula, supervisa el funcionament general dels grups.
- La ciència ens diu que l’alumnat reté la informació apresa durant més temps quan es treballa en grup que en les classes magistrals. La millora dels resultats en les proves internes i externes en les escoles on es realitzen GI avalen aquesta premissa.
- La ciència ens diu que dividir les tasques en subtasques dintre d’un grup, de manera que es redueix la interdependència entre els membres, influeix negativament en el rendiment del grup. En grups interactius no hi ha rols ni divisió de tasques, es potencia la reflexió conjunta i l’ajuda mútua.
- La ciència ens diu que l’aprenentatge col·laboratiu en general augmenta el rendiment, la preocupació mútua entre els estudiants i l’autoestima. Els GI han demostrat en múltiples investigacions que no només aconsegueixen augmentar el rendiment de l’alumnat sinó que es fa evident la millora de la convivència.
Els GI tenen en compte les evidències sobre el tema per a convertir-se en una de les maneres més efectives per treballar de manera col·laborativa. En aquest tipus d’agrupament heterogeni amb un adult voluntari es generen alts índex d’interaccions, d’atenció, motivació i temps de treball efectiu, així com d’ajuda i solidaritat que fomenten la inclusió, la convivència i els aprenentatges. Quan aquesta forma d’agrupament és la majoritària en un centre educatiu, la manera de fer en els GI es generalitza a diferents entorns, l’aprenentatge es multiplica i els resultats augmenten per a tot l’alumnat.
