El passat 2 de maig es va emetre al programa “En Portada” de RTVE el reportatge “Bullying: no es cosa de niños”. S’hi pretén analitzar des de casos reals, amb testimonis de víctimes i mostrant realitats molt dures, l’assetjament escolar.
És punyent conéixer casos que han acabat en suïcidi, o escoltar els testimonis de víctimes d’assetjament en primera persona. Com a professional de l’educació vaig sentir una profunda pena i una sensació d’injustícia, quan una de les entrevistades, víctima d’assetjament escolar, comentava que una de les pitjors situacions va ser la causada pel professorat en un acarament entre víctima i agressores. Lamentablement, els casos són reals; per això vaig sentir vergonya quan s’afirmava que moltes vegades s’apliquen les 4D davant la denúncia d’un cas de presumpte assetjament als centres: Dissimular, “no hem vist res, no ens consta”; Dilació, “dóna’ns temps, mirarem, observarem”; Descrèdit cap a la família, “estos pares són sobreprotectors”; i Desmentir, “ací no hi ha assetjament escolar”.
La situació que es planteja és preocupant i molt pessimista. És cert que al reportatge es toquen alguns dels punts clau que ja les evidències científiques d’impacte social en matèria de convivència confirmen. Per exemple, que en els casos de bullying impera la llei del silenci dels implicats. Que molts centres escolars neguen i amaguen els casos d’assetjament per entendre malament què significa tindre prestigi. També es parla de la importància dels testimonis i de la seua implicació. Però resulta impactant i alhora preocupant que la sensació final plasmada al programa siga de desorientació; que un espai televisiu que pot tindre tant d’abast no aprofite l’oportunitat per a donar un missatge clar i marcar el camí que cal seguir. Esmentar i difondre entre la ciutadania les evidències científiques en educació i, més concretament, en temes de convivència, plantejaria a la societat alternatives i esperança davant de l’assetjament.
Són molts els centres que estan aconseguint els millors resultats en convivència escolar. Aplicant actuacions d’èxit com el Model Dialògic de Prevenció i Resolució de Conflictes, s’està implicant tota la comunitat educativa en previndre l’assetjament des de les primeres edats. Amb estratègies com el Club de valents violència zero s’aconsegueix frenar les agressions en els primers moments i facilitar espais on poder denunciar amb seguretat qualsevol forma de maltractament, empoderant i donant estratègies concretes per a l’anomenada bystander intervention. L’acció comunitària és la clau dels models que tenen èxit en matèria de prevenció de l’assetjament escolar i és el camí cap al canvi en la manera d’afrontar el problema.
Al documental es planteja una realitat duríssima i, sense una direcció clara que ajude els diferents professionals implicats, els resultats que s’hi compten segueixen sense donar resposta ni solució al problema. Com a alternativa, amb l’aplicació d’evidències científiques en matèria de prevenció i resolució de conflictes podem afirmar, amb la seguretat que donen els resultats obtinguts i com ja s’ha difós en este diari, que superar l’assetjament escolar és possible.
[Image: iStock]
