Com cada curs des de fa vint-i-quatre anys que sóc mestre, comence enguany amb nervis, ganes i il·lusió (el dia que falte algun d’aquests ingredients m’ho replantejaré). Però, com cada curs des de fa catorze que conec les actuacions educatives d’èxit i el projecte Comunitats d’Aprenentatge, aquests nervis es transformen en la seguretat d’oferir les millors actuacions per a totes i tots, aquestes ganes es multipliquen perquè compartim les aules amb tota la comunitat educativa, i aquesta il·lusió augmenta exponencialment per veure, cada curs, en el meu alumnat, els màxims avanços que he vist mai en els xiquets i xiquetes.
El que més ganes, il·lusió i seguretat em provoca cada curs és tornar a començar les tertúlies literàries dialògiques. Una actuació educativa d’èxit de sobres referenciada per la comunitat científica internacional, recomanada per institucions i organismes oficials i implementada en milers i milers de centres educatius, de multitud de països d’arreu de tot el món.
A banda de tot el que queda palès en la literatura científica sobre les tertúlies, el fet de dur-les a la pràctica esdevé una oportunitat única per a conéixer el teu alumnat, per a oferir un espai de diàleg on poder aprofundir en els nostres interessos per conéixer-nos millor, parlar d’allò que més ens agrada per a compartir-ho en el futur, i parlar de les nostres pors per a superar-les, dels nostres problemes per a buscar junts una solució… per a gaudir junts d’un diàleg de qualitat que ens ofereix a tots i totes un moment de gaudi a través de la millor lectura. I parle sempre en plural perquè ho fem junts, mestres, alumnat i comunitat educativa participant, parlant amb llibertat sense ser jutjats i buscant junts solucions als dilemes que se’ns plantegen, alguns de més superficials i altres de molt profunds, però tots importants en la mesura que algú els planteja per a ser tractats.
Per a les famílies són una oportunitat per a encetar, bé durant la preparació, bé durant la mateixa tertúlia, diàlegs amb els fills i filles que d’altra manera seria difícil, com ara l’amor, la mort o la violència.
Per al professorat, les tertúlies literàries dialògiques esdevenen una eina immillorable per a conéixer situacions que no eixirien a la llum amb altres “dinàmiques”, “activitats” o, de vegades, ni tan sols amb entrevistes. La tertúlia es converteix en un espai segur on les persones participants sabem que la solidaritat està sempre present i que sempre trobarem ajuda, si així ho volem, per a tot el que necessitem.
Sent d’aquesta manera com practiquem les tertúlies, sembla increïble pensar que jo, com a mestre, després d’escoltar un alumne o alumna meua el que ha contat en una tertúlia, no pose tots els mitjans que estan al meu abast per ajudar a eixe xiquet, xiqueta o família amb totes les eines que tenim com a professionals.
⇒ Llig ací tots els articles del monogràfic «Atacs mediàtics a l’educació»
Imatge generada amb IA en ChatPGT
Mestre d'Educació Primària i Educació Física