El curs escolar arriba al seu terme i això comporta prendre decisions pedagògiques pertinents per al progrés de l’alumnat. Amb el pretext del baix rendiment acadèmic, la repetició continua sent una pràctica actual malgrat que les investigacions demostren que provoca conseqüències adverses en els resultats acadèmics i en els aspectes socioemocionals.

Alguns dels efectes negatius són l’afectació a l’autoestima i l’autoconcepte, les altes taxes d’abandonament escolar, la desmotivació cap a l’aprenentatge, l’absentisme, l’augment de conductes disruptives, una evolució cognitiva menor i una baixa probabilitat de continuar progressant a la secundària ja que, a llarg termini, roman la por al fracàs i això obstaculitza l’èxit de les metes acadèmiques. Per tant, esta pràctica de retindre l’alumnat al mateix curs i l’ocurrència de justificar-ho per un deficient rendiment acadèmic estan desmuntades.

Cal tindre molt present que hi ha alumnat amb risc de repetició per les seues situacions socioeconòmiques desfavorides, necessitats educatives específiques, pertànyer a minories ètniques o fins i tot per presentar trets físics i psicosocials associats a la immaduresa. A més, les baixes expectatives que de vegades es projecten per part dels i de les professionals cap a l’alumnat retroalimenten la involució cognitiva i psicosocial.

Per tant, a l’hora de decidir sobre la repetició de curs, cal avaluar cada cas, tenint en compte les aportacions que les evidències científiques ens brinden i que permeten sustentar les nostres decisions amb arguments de validesa.

Els criteris pedagògics dels i les professionals, a més de centrar-se en els resultats acadèmics, també han de posar el focus a la salut mental, la qual influeix en el rendiment intel·lectual. Està demostrat que l’autoconcepte acadèmic té un impacte determinant als resultats escolars i viceversa; els resultats acadèmics influeixen directament en l’autoconcepte. Per tant, és molt rellevant tindre en compte els components afectius de l’aprenentatge i promoure en l’alumnat:

  • percepció positiva de les seues habilitats cognitives
  • motivació acadèmica
  • valoració de l’escola
  • assistència i persistència en les tasques
  • orientació en les tasques
  • participació i connexió en els aprenentatges

Perquè les desigualtats no vagen augmentant a mesura que transcorre la vida escolar a causa de pràctiques i teories reproduccionistes, s’han de dur a terme polítiques educatives preventives de la repetició enfocades a potenciar l’hàbit lector des de les primeres edats. D’esta manera, es proporciona la sustentació per a desenvolupar la bastida cap al coneixement i les habilitats que la generen.

Per tant, és de gran rellevància que, des de les escoles, es treballe per a posicionar-se activament davant de les pràctiques que no funcionen i que repercuteixen negativament en l’alumnat. Oferint, com a solució, les evidències científiques, que en definitiva és el que sí que està demostrat que millora la vida intel·lectual i socioemocional de totes les xiquetes i xiquets independentment de la seua condició.

[Imatge de Freepik.com]

image_pdfPDF

By Isabel Bixquert

Mestra de primària. Participant de la tertúlia pedagògica dialògica "A Muscles de Gegants"