Què ens forma i què ens empresona? S’ha parat mai a dialogar-hi?

Al segle XXI, la ciència ha demostrat el que psicòlegs com George Mead i Vygotsky van traure a la llum al segle passat, és a dir, que les interaccions viscudes construeixen directament les possibilitats i l’autoimatge tant negatives com positives de les persones, i afecten directament a la seua salut. El Center on the Developing Child de la Universitat de Harvard té material interessant sobre estos temes per a professors i famílies. Frontiers for Young Minds també té material per a xiquets i adolescents. En este mateix Periódico Educación, lectores i lectors poden trobar diversos articles importants sobre això.

Ací vull afegir un tema més. Parle del poder de les interaccions sobre un dels elements de la vida actual que necessita cura i espais de diàleg perquè no actue amb poder desmesurat sobre gustos, pensaments i vides. Es tracta del que veiem als canals de televisió oberta o en streaming. Pel·lícules, sèries, dibuixos animats, etc. Ja se sap que la indústria televisiva i cinematogràfica utilitza tècniques audiovisuals que produeixen emocions (reaccions químiques) als espectadors. Però l’evidència amb què efectivament comptem en educació és que crear espais de diàleg sobre obres mestres de la literatura, de les arts plàstiques, de la música, com són les tertúlies dialògiques, pot generar reflexions profundes sobre el que cada persona vol posar a la seua ment.

Parlar també d’articles científics que versen sobre els recursos que utilitzen els mitjans de comunicació per a captar l’atenció dels espectadors pot complementar esta formació crítica que condueix a la llibertat de xiques i xics, però també del professorat, sovint “enganxat” a sèries i pel·lícules que banalitzen i naturalitzen la violència (el principal parany: les que donen a les víctimes de la violència superpoders per a atacar els seus agressors! Són dues cares de la mateixa moneda de la violència!). Les tertúlies cinematogràfiques dialògiques són una fenomenal alternativa formativa per a experiències dialògiques i crítiques del que consumim als mitjans de comunicació.

[Imatge: Freepik]
image_pdfPDF

By Roseli R. Mello

Professora titular a la Universitat Federal de São Carlos (UFSCar), Brasil. Va crear el Nucli d'Investigació i Acció Socio-educativa (NIASE). Va ser coordinadora del Programa d'Acció Afirmativa ee la UFSCar entre 2012 i 2013 i, de 2014 fins 2020, del projecte de mobilitat acadèmica internacional per a estudiants indígenes de la mateixa universitat.