El nostre centre és un dels afectats per les inundacions de la DANA del 29 d’octubre a la comarca de l’Horta Sud de València. Després d’estar 5 setmanes a casa sense poder anar al col·le, quan vam saber que tornàvem a classe, teníem clar que necessitàvem tindre espais perquè cada persona poguera, si ho desitjava, dialogar, compartir i parlar de les situacions que havíem viscut; però gràcies a les evidències també sabíem, i així ens ho van fer saber els i les nostres alumnes des del primer moment, que necessitàvem començar a treballar intensament, anar a màxims per a recuperar el temps perdut.

Per on començar? Treball de màxims o espais de diàleg per a parlar de les emocions? Per què triar quan tenim l’opció de poder fer-ho tot alhora? L’objectiu era que l’esperança i la possibilitat guanyaren a la tristesa i a l’efecte del fang. Com a comunitat d’aprenentatge tenim establides actuacions que conjuguen estes dos facetes i asseguren els millors resultats, tant en una com en una altra. Una d’eixes actuacions són les tertúlies dialògiques de pel·lícules

En moments en què el nostre alumnat acabava de passar una situació traumàtica, però alhora havien experimentat una allau de solidaritat vinguda de tot arreu, l’elecció de la pel·lícula Qué bello es vivir en les classes de sext, per a acabar el trimestre fent tertúlia dialògica, va ser un encert. Va fer aflorar, en els diàlegs sobre ella, idees i debats sobre la importància de les decisions que prenem, sobre l’actitud que adoptem davant la situacions de la vida, sobre com triar a les persones que ens envolten i, sobretot, sobre la importància de la solidaritat i el sentiment de l’amistat en el significat més genuí.

La tertúlia va estar caracteritzada per l’enorme sentit de les intervencions, i per com l’alumnat d’11 i 12 anys va fer una anàlisi profunda de la pel·lícula i de les relacions que en ella s’observaven.

El comentari «En la peli es pot vore com els actes dels altres influïxen, són com raigs de llum per a poder tindre la millor versió d’un mateix», va posar el focus en les persones i en què la història «demostra que cal pensar en els altres», que «hem de prioritzar el benefici comú al benefici individual» sense que això ens genere un conflicte. Si coneixem les evidències i sabem que el que ens fa ser més feliços és dedicar-nos als altres, ja que no cal triar, «podem ser 100% solidaris alhora que pensem 100% en nosaltres mateixos».

Sobre la nostra actitud davant les adversitats es va dir: «És genial com George aconseguix véncer les barreres tenint més força i atractiu»; «George aprén com els altres poden ajudar-lo, perquè ell també els havia ajudat».

Comencem un altre trimestre “especial” amb este record com a regal i desig d’un feliç any 2025. 

[Imatges lliures de drets i fotografia propietat de l’autor]
image_pdfPDF
+ posts

Mestre d'Educació Primària i Educació Física