En edats primerenques, es poden predir i reduir dificultats específiques que poden aparéixer en l’aprenentatge de la lectura. Per exemple, quan el xiquet o la xiqueta troba obstacles a nivell cognitiu i de manera recurrent per a aprendre lletres, sons i fluïdesa en el llenguatge, comparat amb els altres iguals. Per tant, els i les professionals no hem de normalitzar aquestes qüestions i deixar passar el temps per actuar després de la suposada “maduració”, sinó que hem de ser conseqüents des dels inicis.

El procés conegut com a RTI (sigles en anglés de “Resposta a la intervenció”) és una metodologia utilitzada per a identificar i atendre les possibles dificultats d’aprenentatge que puguen tindre xiquets i xiquetes en les primeres edats d’escolarització. La idea és que, mitjançant un seguiment sistemàtic i progressiu, es puguen detectar les necessitats educatives de l’alumnat i proporcionar-li els suports necessaris perquè puga assolir els objectius d’aprenentatge establerts. Dins del model RTI, es treballen de manera explícita les habilitats lingüístiques relacionades amb la consciència fonològica, la fonètica, les estratègies de codificació i les rimes, així com el reforç de la semàntica. Aquestes habilitats són essencials per a millorar la fluïdesa, el vocabulari i la comprensió.

A més, l’ús d’estratègies dialògiques a partir de la lectura de llibres és una eina efectiva per a afavorir el desenvolupament del llenguatge i la comprensió auditiva. En fomentar la discussió i la reflexió sobre els textos llegits, s’estimula el pensament crític i es millora la capacitat de comprensió dels estudiants.

Finalment, l’organització de l’aula en petits grups heterogenis és una estratègia que afavoreix l’adquisició de les habilitats lingüístiques, ja que permet que tots els estudiants tinguen accés als mateixos materials i que es treballe de manera efectiva mitjançant la bastida per a promoure una alfabetització de qualitat. D’esta manera, es promou l’aprenentatge col·laboratiu i es fomenta el desenvolupament d’habilitats socials i emocionals en l’alumnat.

Cal tindre molt present que, per tal de realitzar estes activitats, la capacitat d’autoregulació és indispensable per a sustentar el procés d’aprenentatge i captar la informació; seguir instruccions, concentrar-se en la tasca, comprendre els altres… Per tant, el disseny de les classes requereix alts nivells d’organització, instruccions molt clares, seqüència detallada d’activitats, estructures definides per a treballar entre iguals i dotació d’estratègies per a aprendre de manera interactiva. També són crucials les expectatives del professorat respecte a allò que s’espera de l’alumnat, ja que influeixen notablement en el seu aprenentatge. Si, per contra, no assegurem el desenvolupament de la capacitat d’autoregulació i no generem l’autoconfiança perquè els xiquets i les xiquetes se superen cada dia, es propicia i perpetua la involució a nivell cognitiu i les dificultats psicosocials i emocionals. 

Donada la gran transcendència que té implementar aquestes investigacions, és fonamental integrar aquestes pràctiques a l’etapa d’educació infantil, ja que es pot garantir una rigorosa prevenció i intervenció sobre les dificultats associades a la dislèxia. Per tant, cal una formació en aquesta línia, tant del professorat com dels i les especialistes de l’àmbit psicopedagògic, per a poder posar el focus en les estratègies primordials, en la intensitat òptima i en el moment oportú, sense esperar que passe allò “inesperat”.

[Imatge: Unsplash]

By Isabel Bixquert

Mestra de primària, col·legi Profesor Luis Braille (València). Participante de la tertúlia pedagògica dialògica "A Muscles de Gegants"