La legislació que va obligar les universitats a reconéixer i actuar contra l’assetjament sexual intern es va aprovar el 12 d’abril del 2007 vencent així la negativa a fer-ho per part de la CRUE i de les universitats. El 5 d’octubre d’aqueix mateix 2007, amb el mateix Parlament i el mateix Govern, es va aprovar el Reial decret per a la substitució de l’avaluació feudal en el sistema universitari espanyol per un sistema meritocràtic. S’ha publicat un article científic amb clars indicadors de la vinculació entre tots dos fets.
Els qui des de 1995 estaven presentant denúncies, fent costat a les víctimes i rebent en les mateixes universitats sols atacs, calúmnies i amenaces d’expulsió, sense cap suport, tenien claríssim que no es podria superar la omertá sobre aqueixos assetjaments si no es canviava el sistema feudal d’avaluació. Fins llavors, la contractació i promoció de professorat depenia del criteri subjectiu dels catedràtics que dominaven cada àrea de coneixement amb la disculpa que ells avaluaven la “qualitat” de cada article i no en quina revista estava publicat ni les cites que tenia. El poquíssim professorat que feia costat a les víctimes rebia valoracions negatives de la “qualitat” dels seus articles encara que estigueren publicats a Harvard o Cambridge, i tingueren moltes importants cites.
En presentar a la societat i a diversitat de representants del Parlament els escandalosos resultats de la primera investigació científica sobre l’assetjament sexual en les universitats espanyoles va quedar molt clar que no es podria aconseguir l’efectivitat d’una legislació contra l’assetjament sexual en l’acadèmia si no es feia al mateix temps una legislació que acabara amb aqueixa avaluació feudal i la substituïra per una altra en principi basada en mèrits científics i que després fora complementada per criteris de transferència i impacte social.
Des de llavors s’han anat fent rellevants fent importants passos en aqueix sentit, avançant molt lentament però en la direcció adequada. Només recentment s’ha alçat una rebel·lió contra els criteris meritocràtics i les revistes científiques amb tota mena de falsedats com ja s’ha publicat en aquest periòdic. Com a feminista vull deixar molt clar que, intencionadament o no, aqueix intent de tornada parcial a l’avaluació feudal de la “qualitat” de les publicacions és una reculada gravíssima per a la superació de l’assetjament sexual en les nostres universitats.