Es parla molt de la importància de fomentar la creativitat en l’alumnat, ja que la societat actual necessita aportacions creatives per a resoldre problemes diversos relacionats amb la salut, el canvi climàtic, la violència, la desigualtat, la sostenibilitat o la pobresa.
L’educació pot tindre un paper clau en el desenvolupament d’esta creativitat des de les primeres edats segons com la potencie. Preocupa que, quan fas una cerca amb les paraules creativitat i educació, trobes que s’ha escrit molt al respecte però, quan ho compares amb les aportacions de la literatura científica, no tot es correspon i no es troba res sobre la importància de crear oportunitats perquè l’alumnat interactue amb les millors creacions de la humanitat, creant el background necessari per a desenvolupar la creativitat.
En primer lloc, una idea que es troba quan fas una cerca no basada en evidències és que corregir l’alumnat quan comet errors en dificulta la creativitat. D’una banda aquesta creença pot tindre conseqüències molt negatives en el desenvolupament, perquè com ja sabem l’aprenentatge va lligat a la repetició i a la memòria i, quan es comet moltes vegades un error, lamentablement també s’aprén i es grava a la memòria de llarg termini. D’altra banda, ens podem imaginar què hauria passat si els mestres de Botticelli o de Ramon i Cajal no els hagueren corregit els errors?
Una altra idea sobre la qual he pogut llegir darrerament és que cal programar tallers d’escriptura creativa. Algunes de les activitats que s’anomenaven són canviar el final d’un conte, acabar una història inacabada o inventar un conte a partir d’una idea donada. Si tenim en compte que, com diu Rita Levi, la creativitat no naix d’una sola persona sinó que és una “obra col·lectiva”, és difícil imaginar com l’alumnat aconseguirà crear els millors textos escrits sense haver tingut contacte prèviament amb els textos de la millor qualitat literària.
Al llarg de la història, les persones que han realitzat creacions humanístiques o científiques que han aconseguit millorar la societat sempre han estat en contacte i han aprés dels millors; exemples d’això són Hipàtia d’Alexandria, Pitàgores, Miquel Àngel, Plató o Cervantes, els quals estaven envoltats de la saviesa i cultura que van deixar els seus antecessors.
Actualment ja hi ha centres educatius que són exemples de veritables “revolucions culturals”, apropant a l’alumnat les millors obres científiques, literàries, artístiques o socials perquè tots i totes sense exclusió desenvolupen el màxim potencial creatiu tan necessari per a continuar millorant la humanitat.
[Imatge: Wikipedia – ‘L’escola d’Atenes’ (Raphael)]
Doctora en Educació. Durant 23 anys mestra de pedagogia terapèutica i educació primària i 8 anys directora del CEIP L'Escolaica. Professora substituta a la Universitat de València.