Quan els resultats educatius empitjoren, existix una forta temptació de buscar un culpable.
En els debats recents sobre els últims resultats de PISA, els telèfons intel·ligents i les tecnologies digitals s’han situat cada vegada més en el centre de l’explicació. Se’ns diu que a més pantalles corresponen menys concentració, menys lectura i, en última instància, menys aprenentatge.
Però i si esta no fora més que una explicació fàcil per a un problema molt més complex?
Un nou estudi publicat en Nature oferix una raó interessant per a qüestionar la idea que la tecnologia en si siga la responsable dels pitjors resultats educatius. Un equip d’investigació va realitzar cinc assajos aleatoritzats amb 16 936 llars a l’Índia, Kenya, Nepal, Filipines i Uganda. Van utilitzar alguna cosa que sovint es retrata com l’enemic de l’aprenentatge: un telèfon mòbil. I va ajudar els xiquets a aprendre.
La intervenció va connectar a xiquets d’educació primària amb tutors a través de trucades telefòniques setmanals d’uns 20 minutos. Els xiquets també van rebre missatges de text amb activitats d’aprenentatge.
Els resultats van ser positius en els cinc països. En general, el programa a través de crides i SMS va produir millores en l’aprenentatge més de tres vegades superiors a les que habitualment es registren en els programes educatius. En altres paraules, una breu trucada telefònica setmanal amb un tutor va marcar una diferència sorprenentment gran. Els guanys van ser especialment cridaneres en matemàtiques bàsiques. A Uganda, per exemple, només al voltant del 10% dels xiquets de quart de primària del grup de control sabien resoldre problemes de divisió al final de l’estudi, en comparació amb el 48% dels quals van rebre la intervenció. Els xiquets també van millorar en àrees que no s’havien ensenyat directament, la qual cosa suggerix que els beneficis es van estendre més enllà dels exercicis específics que van practicar.
Un aspecte important és que la tecnologia no va constituir la intervenció per si sola. El que va fer útil al telèfon va ser el que va ocórrer a través d’ell: el contacte regular, les interaccions de qualitat i l’avaluació.
La lliçó d’esta investigació no és, per tant, que els telèfons intel·ligents siguen bons per als xiquets. És que la tecnologia pot convertir-se en una poderosa ferramenta educativa quan es dissenya en funció de l’aprenentatge i no en funció de la pròpia tecnologia.