En la seua pàgina 113, l’informe TALIS 2024 (OCDE) publicat hui diu:
«Espanya presenta un dels percentatges més baixos de professorat que se senten ben preparats per la seua formació inicial entre els països de l’OCDE, la qual cosa suggerix una bretxa entre la formació teòrica i la pràctica a l’aula.»
Es referix al nivell internacional ISCED 2, que l’OCDE i la UNESCO concreten a Espanya en l’ESO (hi ha algunes variacions d’edat entre països).
Estes dades corresponen a l’indicador “Percentatge de docents que afirmen que la seua formació inicial com a docents va ser d’alta qualitat/una preparació sòlida”. A Espanya eixe percentatge és d’un 68%, la mitjana de l’OCDE és del 78% i la mitjana de la UE, 80%. Entre els països que superen el 80% estan Finlàndia, Corea del Sud, Estònia, Portugal, Alemanya… També hi ha els que tenen menys proporció, com Itàlia amb un 64%.
Sorgiran ja, des de hui mateix, multitud d’interpretacions sobre les causes d’eixe nivell tan baix. És important assenyalar que cap d’elles pot basar-se en esta estadística, que només descriu la realitat de la resposta del professorat però no aporta ni pot aportar una determinació científica d’una causa. Els qui afirmen una causa com si fora deduïble d’eixa o una altra estadística estaran reflectint conscient o inconscientment les seues pròpies idees o interessos i fent, per tant, pseudociència.
La investigació científica distingix amb claredat les estadístiques (per exemple, de l’extensió del COVID en el 2020) de la busca de solucions que milloraran la salut (i per tant demostraran quina era almenys una de les causes). Això és el que van fer científiques com Karikó durant tot el 2020. Ella va trobar que el tipus de vacuna que aportava sí que solucionava el problema, al principi amb assajos limitats i, després, s’ha pogut confirmar amb estadístiques.
Si volem realment acostar-nos al coneixement de les causes d’eixa baixa proporció (68%), la millor via és analitzar les solucions que ja s’han trobat en “assajos” concrets que han tingut èxit. D’eixa forma, es poden replicar en altres contextos i així vore si són universals o no. Un d’eixos “assajos” és la formació dialògica del professorat que s’està fent sovint, vinculada a les actuacions educatives d’èxit. Invisibilitzar estos “assajos” exitosos en favor de polèmiques tertulianes, suposadament basades en les estadístiques (però sense validació estadística), és empitjorar els resultats.
Replicar en els nostres contextos i a les nostres escoles algun d’eixos “assajos” exitosos és la millor opció, i la més científica, per a la millora dels resultats de tot l’alumnat.
Imatge: Freepik
Doctora en Educació. Durant 23 anys mestra de pedagogia terapèutica i educació primària i 8 anys directora del CEIP L'Escolaica. Professora en la Universitat de València.
Mestra d'educació infantil. Dra. en Sociologia per la Universitat de Barcelona
Mestre de primària. Participant en la Tertúlia Pedagògica Dialògica d'Elda "A hombros de gigantes"