Karikó ha treballat amb moltes i molt diverses persones de ciència i el seu objectiu no era fer-se famosa, sinó crear coneixements científics capaços de superar alguns dels nostres problemes de salut. Ha tingut un gran èxit que la situa entre les persones de ciència més rellevants de la història com ara Pasteur o Einstein (Ramón Flecha, p. 62)
Fins fa dos dies, les úniques persones d’educació que conec que sabien qui era l’actual premi Nobel de Medicina, Karikó, eren les que tenen de referent la teoria de la societat dialògica. Per què sí que sabem qui és Shakira o Messi i no este premi Nobel que ha salvat les nostres vides?
Hui tenim l’oportunitat de trencar amb esta tendència presentant com a gran referent a l’actual premi Nobel, Karikó, que ha salvat les nostres vides, entre elles les dels xiquets i les xiquetes i les seues famílies. L’escola és un context meravellós per a donar a conéixer estos referents, i no permetre que els mitjans i xarxes socials, centrades majoritàriament en interessos poc solidaris, els facen ombra. Permetre que això ocórrega impedeix que els xiquets i les xiquetes i altres persones identifiquen amb valentia i admiració a les persones que ens envolten en el nostre dia a dia i estan realitzant creacions socials que milloren les nostres vides. Totes i tots estem envoltats per persones així. La nostra admiració davant aquells altres “referents de dalt” ens impedeix veure-les, com passava fa uns mesos amb Karikó.
Les conseqüències del fet que queden invisibilitzades en les nostres vides referents com Karikó, enfront d’altres “referents” com Shakira o Messi, són greus. D’una banda, això ens impedeix aprendre i admirar els valors i sentiments que han sigut crucials en la humanitat per a avançar, com la solidaritat, l’amistat, l’esforç, la valentia, la tolerància, etc. Si ensenyem uns valors que s’allunyen d’aquells que viuen “els referents” i no mostrem l’alternativa que sí que està a l’abast de molts xiquets i xiquetes, es fa impossible integrar estos valors; és a dir, es fa impossible que siguen estos valors i no altres interessos els que guien les nostres decisions i eleccions, ara i en el futur. A més, si cultivem l’admiració i desig per aquells que practiquen els valors contraris als que diem defensar, practiquem una doble moral que impacta en les nostres vides, fent que perdem cada vegada més la passió i el sentit.
Les persones com Karikó, que entreguen tota la seua dedicació a un bé tan revolucionari com salvar vides, generen un impacte en els somnis dels xiquets i les xiquetes i de totes les persones, espectacular. Per posar un altre exemple, és molt diferent admirar a Karikó que al Che Guevara; mentre una retorna l’esperança i la il·lusió a la humanitat salvant vides, l’altre cultiva el gust i l’addicció per la violència. Karikó aporta molt més a la llibertat contribuint a una vacuna que puga funcionar i ser accessible per a totes les persones sense distinció, que el Che donant com a única alternativa per a la llibertat la violència i l’assassinat de persones.
Karikó i el seu company Weissman, d’una forma molt similar als també premi Nobel Rita Levi-Montalcini i Stanley Cohen, han destacat la solidaritat, com de meravellós és cocrear conjuntament les contribucions científiques, l’esforç, així com tindre com a ideal poder ajudar a les persones amb les seues contribucions. Algú ha vist a Messi o Shakira treballar intensament per això? Quins somnis obrin als xiquets i les xiquetes i altres persones uns referents o altres?
La teoria de la societat dialògica destaca la importància dels referents com Karikó, tant per a la vida de les xiquetes i els xiquets com de totes les persones. És crucial no sols en les nostres aspiracions personals, sinó també en com aconseguirem un desenvolupament cada vegada més humà de les societats, o tot el contrari.