Com els xiquets i xiquetes en edat preescolar afronten la violència mitjançant el model dialògic de prevenció i resolució de conflictes:

Ahir es va publicar en la revista Frontiers esta investigació, basada en les percepcions de docents i familiars sobre la violència relacional des de les primeres edats.

L’estudi analitza com el Model Dialògic de Prevenció i Resolució de Conflictes (MDPRC) i el Club de Valentes Violència 0 contribuïxen al fet que xiquets i xiquetes de 3 a 5 anys identifiquen formes complexes de violència i desenrotllen conductes prosocials.

En ell podem extraure algunes idees clau que ens poden ajudar a les nostres escoles i comunitats educatives. És important recordar que, encara que les investigacions han demostrat que l’exposició a la violència en els primers anys de vida pot tindre efectes duradors en el desenrotllament i influir en diferents àmbits, la seua prevenció i eliminació continuen plantejant un desafiament tant per a la societat en general com per a les escoles en particular.

Què ens aporta esta investigació?

La violència física (espentes, mossegades o colps) sol ser més fàcil d’identificar. No obstant això, la violència relacional, que inclou l’exclusió, les amenaces, la coacció o el xantatge, pot passar més desapercebuda. Segons l’estudi, estes formes de violència comencen a aparéixer des dels 2-3 anys i es tornen més complexes a mesura que els xiquets i xiquetes creixen.

Una de les idees més rellevants és que reconéixer la violència no depén únicament de l’edat o la maduració, sinó també de l’entorn social, cultural i educatiu.

Després de la implementació del MDPRC i el Club de Valentes Violència 0, docents i famílies van observar que:

  • Xiquets i xiquetes de 3 a 5 anys podien identificar i verbalitzar diferents formes de violència, incloses algunes més subtils.
  • L’alumnat desenvolupava conductes d’ajuda i suport cap als seus iguals, adaptant-les a les seues necessitats.
  • Estes conductes prosocials no es limitaven a l’aula, sinó que també apareixien en altres espais, com les relacions entre germans i germanes.
  • Les actuacions de prevenció desenrotllades a l’escola afavorien la continuïtat d’estes conductes prosocials en etapes posteriors.

Segons va informar el professorat, els xiquets i xiquetes de tres anys van començar a aprendre a ajudar als seus companys i companyes mitjançant suggeriments, mentres que l’alumnat de cinc anys va demostrar un nivell més avançat de conducta prosocial. No sols es donaven suport mútuament, sinó que també eren capaços d’adaptar la seua ajuda a les necessitats específiques dels seus iguals.

Estes actuacions posen el focus en les conductes d’ajuda i contràries a la violència, així com en l’alumnat que es posiciona contra tota mena de violència. Este resultat posa de manifest la importància de valorar explícitament i visibilitzar el comportament prosocial dins del grup d’iguals.

Una cosa important és que les conductes prosocials es van estendre més enllà de l’aula. Familiars van comentar que els seus fills i filles eren capaces de manejar situacions conflictives des d’una perspectiva dialògica, fins i tot a una edat molt primerenca, per exemple, amb els seus germans i germanes.

L’estudi també arreplega un contrast significatiu: algunes famílies van explicar que durant la seua pròpia escolarització determinades situacions violentes es normalitzaven amb expressions com «no importa» o «només disculpa’t o dona la mà». En canvi, observen en els seus fills i filles una major capacitat per a reconéixer i posicionar-se davant estes situacions.

Finalment, segons els participants, el conjunt estructurat d’accions implementades per l’escola en relació amb la prevenció de la violència es va percebre com un suport per a la continuïtat de les conductes prosocials desenrotllades en la primera infància al llarg de l’Educació Primària.

De reconéixer a actuar

En conclusió, este estudi ens mostra que el context social i cultural és clau per a visibilitzar la violència relacional des de les primeres edats.

La prevenció no consistix únicament a identificar la violència, sinó també a proporcionar ferramentes per a parlar sobre ella, posicionar-se en contra seua i desenrotllar conductes prosocials.

Actuacions com el Model Dialògic de Prevenció i Resolució de Conflictes i el Club de Valentes Violència 0 poden contribuir a deixar de normalitzar la violència i a afavorir relacions basades en l’ajuda i el suport des de l’Educació Infantil.

Imatge: Magnific
+ posts

Doctora en Educació. Durant 23 anys mestra de pedagogia terapèutica i educació primària i 8 anys directora del CEIP L'Escolaica. Professora en la Universitat de València.