En el mateix context del caos que els mitjans estan reflectint estos dies, s’invisibilitza l’extraordinari paper que va exercir l’educació durant els dies de la DANA. Les escoles van demostrar ser molt més que centres educatius: es van convertir en espais privilegiats per a gestionar l’emergència i cuidar les seues comunitats. Són les institucions que millor coneixen al seu alumnat, a les famílies i al professorat i, per tant, les millor preparades per a actuar amb rapidesa i empatia.
Un article publicat en una de les revistes científiques que saben combinar l’excel·lència amb la rapidesa (i per això publiquen en elles premis Nobel) i firmat per un equip liderat per la professora Esther Roca, de la Universitat de València, relata com, durant eixos dies, equips docents i persones investigadores es van posar a la feina. Eixes 18 escoles, basant-se en la seua llarga experiència prèvia en l’aplicació d’actuacions educatives d’èxit, i en l’excel·lència de la seua actuació durant la pandèmia de la COVID, van aconseguir aplicar durant la DANA, de forma molt urgent, mesures inspirades en actuacions davant catàstrofes naturals que havien demostrat resultats positius en investigacions prèvies.
El treball conjunt entre investigació i pràctica educativa va permetre, sobre eixa base, desenrotllar actuacions que van facilitar el suport, la recuperació i la regeneració del teixit social i emocional de les comunitats escolars.
Entre les primeres mesures, va destacar el mapatge de les comunitats educatives, incloent-hi alumnat, professorat i famílies. Este procés va permetre conéixer amb precisió la situació de cada persona i atendre les necessitats de la forma més justa i eficaç possible.
Algunes escoles van quedar completament arrasades, situades en la denominada “zona zero”; unes altres van tindre famílies afectades de manera parcial; i moltes més, tot i que no havien patit danys directes, es van mobilitzar per a oferir suport i recursos. La solidaritat va sorgir des de tots els racons: donacions d’aliments i béns de primera necessitat, xarxes d’ajuda impulsades pel propi alumnat, i fins i tot cartes de suport que acompanyaven als paquets enviats a les zones més afectades.
Una altra de les actuacions essencials va ser mantindre connectades a les comunitats, especialment a la infància. No es tractava només d’atendre les necessitats físiques i emocionals, sinó també de preservar un espai segur de relació i aprenentatge.
Les tertúlies literàries dialògiques, que ja s’havien estat realitzant durant anys, es van potenciar durant la DANA i van oferir un entorn en el qual xiquets i xiquetes van poder retrobar-se amb les seues amistats, compartir preocupacions i continuar aprenent junts enmig de l’adversitat.
Com ja s’ha publicat en este mateix mitjà, l’educació va exercir un paper crucial en la transformació social després de la catàstrofe. Professors, famílies, alumnat i investigadors, amb ideologies diverses, van treballar braç a braç amb un objectiu comú: superar la situació i protegir les persones més vulnerables, especialment la infància i els qui presenten diversitat funcional.
Esta experiència demostra que centrar les actuacions en evidències científiques i unir esforços des de la diversitat va ser la clau per a aconseguir una resposta ràpida, humana i efectiva davant la DANA. Una vegada més, l’educació ha mostrat el seu poder per a reconstruir, protegir i transformar comunitats senceres.
Imatge: unsplash
Mestra d'educació infantil. Dra. en Sociologia per la Universitat de Barcelona