Garantia de benestar
La confiança que generen els contextos educatius i institucions públiques en les persones pot determinar el seu benestar. Este benestar, en conseqüència, permet augmentar la confiança cap als projectes educatius i socials que es van implementant en estos espais. Estes dades són molt positives, ja que promouen la confiança generalitzada, la qual fomenta vincles socials entre persones conegudes i no conegudes per a emprendre projectes comuns de participació col·lectiva, enfocats a la construcció d’un món més bell, segur i just.
En este sentit, les persones que posen la seua confiança, les seues il·lusions i aspiracions en contextos institucionalitzats, com poden ser les escoles, creen el sentiment de pertinença i alhora el d’autodeterminació. Estos factors propicien que les relacions de suport i d’amistat s’enfortisquen i es desenrotllen accions basades en la resiliència per a afrontar les adversitats. Així, es reduïxen els riscos de depressió, ansietat i problemes de salut mental.
En esta línia, el model escolar de Comunitats d’Aprenentatge garantix que les interaccions socials de qualitat i l’aprenentatge d’alt nivell conformen l’eix vertebrador del projecte educatiu del centre. La verdadera democratització del coneixement se sustenta a través de les actuacions educatives d’èxit, de les quals tota la comunitat educativa és partícip de manera activa i inclusiva. Alumnat, docents, familiars, voluntariat i altres agents implicats en el context escolar són protagonistes, per la seua agència humana, de la transformació social i intel·lectual que els millors avanços científics posen a l’abast de totes i tots sense exclusió.
La confiança i el benestar que es generen amb experiències reals de diàleg igualitari, intel·ligència cultural, transformació, dimensió instrumental, creació de sentit, solidaritat i igualtat de diferències permeten la creació d’espais segurs lliures de violència i de coaccions de poder, requisit indispensable per a evolucionar i contribuir amb la justícia social i el desenrotllament cognitiu. Així s’impulsa la igualtat de resultats i, per tant, l’equitat educativa. En este context, la confiança i el benestar de les persones que formen part de les comunitats d’aprenentatge es retroalimenten en la veritat, en la bellesa i en la solidesa de les teories i accions que les sostenen, en el marc de l’aprenentatge dialògic. Gràcies a este aprenentatge, el dia a dia a l’escola i fora d’ella té sentit, motivació i entusiasme, perquè els grans valors, sentiments i coneixements sociològics, científics i artístics universals que brinda dibuixen l’horitzó de la qualitat humana.
«Si les escoles d’una societat democràtica no existixen per al suport i l’extensió de la democràcia, i no treballen per això, llavors són o bé socialment inútils, o socialment perilloses» (cita de James Mursell en el llibre Escoles Democràtiques, pàg. 45)
[Imatge de febrian eka saputra en Pixabay]
Mestra de primària. Participant de la tertúlia pedagògica dialògica "A Muscles de Gegants"