L’altre dia, mentres treballava com a voluntària en una escola localitzada en un barri molt vulnerable, un xiquet em va preguntar on treballava. Quan li vaig dir que era professora en la universitat els seus ulls es van il·luminar amb una mescla d’il·lusió i esperança, i em va preguntar si algun dia podria estudiar allí. En eixe moment, tot va cobrar major sentit. Li vaig respondre que, si així ho desitjava, continuarem treballant juntament amb els seus companys i companyes en grups interactius perquè puga aconseguir-ho. Eixe dia va ajudar i va participar més en la tasca.

Portar la ciència a esta escola no sols té sentit per a estos xiquets i xiquetes, brindant-los un futur ple de possibilitats, sinó que també contribuïx a la construcció d’un món millor i a la transformació diària de les persones que contribuïm. Per als qui treballem en la universitat, això ens permet transcendir més enllà dels nostres murs i trobar un sentit més profund a la nostra investigació, centrant-nos en el que és verdaderament important: l’impacte social d’allò que estudiem.

Recentment s’ha publicat un estudi que analitza l’impacte, en les persones investigadores que el van implementar, d’un programa que promou l’accés a la ciència per a persones altament vulnerables. Este estudi revela que la participació en el programa va transformar a les persones científiques, augmentant la seua consciència sobre la realitat de les i els participants, fomentant l’empatia i ajudant-los a desenrotllar millors estratègies tant acadèmiques com per a participar en les comunitats. A mesura que s’acosten i coneixen millor estes realitats llunyanes a l’entorn universitari, les persones investigadores superen idees errònies i prejuís, la qual cosa els permet considerar la diversitat i garantir que la seua activitat de divulgació científica siga més inclusiva. Això no sols beneficia als grups vulnerables, sinó que també proporciona a les persones investigadores experiències valuoses i una major satisfacció personal, motivant el seu desig de contribuir científicament a la millora social. A més, l’enfocament dialògic del programa va trencar barreres entre l’acadèmia i les comunitats vulnerables, servint com a model per a altres programes que busquen fer la ciència més accessible i inclusiva.

Les exigències acadèmiques i el temps necessari per a participar en estes activitats podrien semblar una limitació important; no obstant això, actualment són altament valorades la divulgació, la transferència i l’impacte social en les trajectòries científiques. Acostar-nos a les realitats socials més vulnerables hauria de ser una exigència per als qui ens dediquem a l’acadèmia, recordant-nos que la veritable mesura de l’èxit acadèmic es troba en la nostra capacitat de generar un canvi positiu en la societat. Però és que este acostament també ens aporta grans beneficis, tant a nivell personal com acadèmic.

[Imatge: Freepik]
image_pdfPDF
+ posts

Doctora en Educació. Durant 10 anys, pedagoga i orientadora educativa en diversitat de contextos. Actualment, professora de la Universitat de València.