La American Psychological Association (associació americana de psicologia) ens regala una guia molt pràctica amb 10 principis perquè les famílies puguen ajudar les seues xiquetes i xiquets a aprendre i tindre èxit a l’escola. Hui compartim el primer principi de la guia:
Principi 1. Els xiquets i xiquetes persistixen i aprenen millor quan creuen que la seua intel·ligència pot millorar.
Les persones, inclosos xiquets i xiquetes, tenen diferents creences sobre la intel·ligència: unes persones creuen que la intel·ligència es pot treballar i millorar practicant, esforçant-se o usant diferents estratègies; i altres persones creuen que la intel·ligència és fixa i no pot canviar, és a dir, o eres bo en alguna cosa o se’t dona malament. El fet de tindre una creença o una altra respecte a la intel·ligència marcarà la diferència en el seu aprenentatge. Les xiquetes i els xiquets que creuen que la intel·ligència pot incrementar amb esforç i cura tendixen a treballar més, intenten aprendre i millorar, estan més decidides i decidits a prendre riscos, cometre errors i intentar fer tasques complicades. Per contra, els qui creuen que la intel·ligència ve donada i no es pot millorar tenen com a motivació de treball no sentir-se ignorants, i eviten tasques complexes. A més, es mostren insegurs davant reptes i s’aferren a les tasques fàcils. Intenten mostrar que són intel·ligents realitzant ràpidament tasques senzilles. Este últim tipus de creença farà que el xiquet o xiqueta estiga molt poc disposat a prendre riscos i senta més pressió per a no cometre errors, perquè estos significarien per a ells i elles que no són intel·ligents.
Què pot fer la família?
Els i les familiars poden ajudar fent veure al xiquet o xiqueta que la intel·ligència pot canviar, i que poden tornar-se més intel·ligents i millors en les seues tasques. Per a això poden utilitzar estratègies com enfocar-se en l’esforç en lloc de l’habilitat, ja que l’esforç és una cosa que el xiquet o xiqueta pot controlar. També és important donar un feedback (respostes) positiu. La guia nomena uns consells pràctics sobre això:
- Explica al xiquet o xiqueta que l’èxit i fallada són resultat dels seus esforços, i no tant de les seues habilitats. Com més practique una tasca, millor es tornarà en això. Si saca bona nota en una prova (com pot ser de “expressió oral”), remarca-li que ho ha fet genial perquè ha estudiat, ho ha preparat, en lloc de dir-li que “se li dona bé expressar-se oralment”.
- Premia la persistència del xiquet o xiqueta a resoldre alguna cosa. Assenyala les estratègies que has vist que ha usat i han sigut útils i anima-li a resoldre altres problemes més complexos la pròxima vegada.
- Aclareix-li que les fallades són comunes, part de l’aprenentatge i una oportunitat per a aprendre i millorar. Per exemple, explica-li que tothom comet errors i això significa que estava intentant una cosa complicada, arribar lluny; i que és bo intentar superar reptes. Pregunta-li què ha aprés del seu error per a millorar la pròxima vegada. Pots comentar i compartir amb el xiquet o xiqueta com vas superar tu alguna tasca complexa amb diferents estratègies, amb més esforç o pràctica.
- Quan el xiquet o xiqueta tinga una tasca complicada de fer, fixa’t quan no semble esforçar-se molt. És possible que siga perquè senta por de fallar i no vulga semblar ignorant. Recorda-li que els fracassos o contratemps són part del procés d’aprenentatge.
La família pot marcar la diferència respecte a la idea que el xiquet o xiqueta té sobre la intel·ligència, i això té un gran impacte en el seu èxit escolar.
