Quan no hi ha esforç, només tenim les motivacions que ens imposen la teleporqueria o les xarxesporqueria. Ens sotmetem de tal manera que fins i tot ens pareix que ens ix de dins el que ens imposen des de fora. Per contra, som lliures quan decidim la vida que volem portar i la portem. La llibertat només pot aconseguir-se a contra corrent del tsunami d’ultraconsum que ens envolta, i això requerix molt d’esforç.
L’educació requerix tant motivació com esforç, però a més requerix que sapiem les relacions entre elles. Si només motiven jocs escombraries en les pantalles, és molt clar que eixa addicció l’han imposada des de fora. Els qui vulguen superar eixa addicció i motivar-se per activitats que milloraran totes les dimensions de les seues vides necessiten esforç. Al principi tindran poca motivació per les activitats que són millors i trobaran a faltar els jocs escombraries. Però, si continuen esforçant-se, cada vegada serà més intensa la motivació per les activitats que han decidit que són millors, i seran menys intenses les que els havien imposat des de fora. El mateix servix per a fumar, menjar porqueria i altres activitats.
Els qui afirmen que l’esforç és retrògrad i la motivació és progressista fomenten les motivacions que ens imposen, coarten la nostra llibertat per a millorar les nostres vides. I el pitjor de tot és que coarten la llibertat de menors d’edat amb els qui es relacionen.
