Quina motivació potenciem a les aules?
Els símptomes d’angoixa i depressió en joves són un factor que està en el punt de mira en l’àmbit educatiu, per la possible relació que puga haver-hi entre el nivell d’èxit escolar i estos problemes de salut mental. Hui fem una breu anàlisi de l’estudi “The association between academic achievement goals and adolescent depressive symptoms: a prospective cohort study in Australia” de la revista científica “The Lancet” i extraiem unes conclusions.
Es tracta d’un estudi longitudinal que arreplega dades de xiquets i xiquetes en una àmplia representació nacional a Austràlia. Les dades arreplegades abasten des de les primeres edats (0-1 anys i 4-5 anys) fins a l’adolescència i avaluen la relació entre diferents tipus de metes i objectius acadèmics i els nivells de símptomes de depressió.
La majoria d’intervencions psicològiques que prenen a l’alumnat com a individu, com és l’exemple del mindfulness, són ineficaces per a reduir els problemes de depressió. Les intervencions que tenen èxit per a reduir este problema són les que prenen a l’alumnat com un ser social dins d’una comunitat, les que transformen el context educatiu, l’ambient i els valors socials.
A l’estudi esmenten diversos enfocaments de motivació i plantejament a l’hora d’establir objectius i metes escolars; per exemple, la motivació per dominar continguts i aprenentatges, per comprendre’ls, per millorar i progressar personalment. Esta motivació comporta xiquets i xiquetes que busquen reptes i aprenentatges constants. D’altra banda, també existix alumnat que té com a motivació i objectiu evitar semblar imcompentent davant els altres i fracassar, ocorrent així un altre tipus de motivació: evitar posar-se metes, expectatives i objectius d’aprenentatge i millora. En este sentit, les metes orientades a aconseguir objectius comparant-se amb companys i companyes (és a dir, obtindre més rendiment que uns altres) es relacionen amb un risc més elevat de patir depressió, mentres que les metes orientades a l’adquisició d’assoliments en l’aprenentatge, la comprensió i domini de matèries i continguts es relacionen amb nivells més baixos de riscos de depressió. Si des de l’escola motivem a l’alumnat a millorar i aprendre, superar-se i posar-se reptes, tindran menys possibilitats de patir depressió. Per contra, si s’emfatitzen les comparacions, la competitivitat respecte a companys i companyes, el risc de patir depressió augmentarà.
De l’estudi es poden traure unes clares conclusions:
- L’aprenentatge, la comprensió i el domini de les matèries escolars són importants per a l’autoestima dels i les joves i la seua salut mental. Cal, així, inculcar motivació cap a l’aprenentatge i l’adquisició de continguts. Les altes expectatives són essencials.
- Hem d’involucrar a tota la comunitat perquè l’ambient que prevalga siga de suport, d’ajuda i d’amistat, que afavorisca la interpretació dels errors com a oportunitats, així com la motivació i resiliència; que elimine la competitivitat per a donar lloc a l’obtenció progressiva de millores en cada persona, i que això es reconega i celebre.
- Des de l’escola tenim la responsabilitat de dirigir les metes dels xiquets i xiquetes cap a la millora personal, l’aprenentatge i domini d’habilitats i continguts, i previndre que els objectius dels i les estudiants se centren en evitar el fracàs.
- Els i les docents podem comparar a un xiquet o xiqueta amb si mateix per a mostrar el seu progrés en el temps. Mostrant les millores que cada xiquet o xiqueta està aconseguint es generarà una tendència al fet que es proposen continuar millorant i afrontar reptes, relacionant-se este fet amb nivells més baixos de símptomes depressius. En cas contrari, comparant els seus progressos amb un altre alumnat, es generaran majors nivells de depressió.
Coneixent la contundent relació que existix entre el tipus de motivació cap a l’aprenentatge i la probabilitat d’augmentar o disminuir els símptomes de depressió, hem de plantejar-nos quin tipus de motivació estem promovent a les nostres aules. Fomentarem la competitivitat i presentarem els errors com a fracassos a evitar? Això, com ja veiem, genera un augment de nivells de símptomes depressius. Sens dubte, hem de fomentar el companyerisme, l’amistat, el suport i la motivació per la millora i adquisició d’aprenentatges, proposant els errors com a oportunitat de millorar. Això generarà una reducció de l’estrés, l’angoixa i possibles depressions.
[Imatge: Freepik]
Mestre d'educació primària i especialista d'anglés