Els abusos a menors succeïxen perquè hi ha abusadors, però també perquè la majoria de les persones dels seus entorns no s’atrevixen a donar el suport que necessiten a causa de les molt cruels calúmnies que reben les víctimes que s’atrevixen a parlar i les persones que els fan costat. Esta qüestió, entre altres coses, és també un tema de nombre. El criteri internacional és molt clar: bystander intervention, que els qui ara miren per a un altre costat actuen. Només així, les persones científiques en este tema, les professionals, les institucions, les entitats, la societat en general poden avançar cap als objectius d’erradicació dels abusos.
El suport és imprescindible en l’entorn presencial, però també en les xarxes socials, on des de comptes anònims llancen calúmnies per a revictimitzar a les víctimes i fer violència aïsladora contra els qui més suport donem. A vegades, les difonen altres comptes i escrits. Porte des de l’adolescència recolzant en tot a les víctimes que m’ho demanen i cada vegada hi ha més persones que també ho fan. Eixe encara xicotet nombre es pot ampliar molt en les xarxes, amb els qui no s’atrevixen a donar eixe suport tan directe però sí que poden, per exemple en les xarxes, seguir i difondre els comptes i missatges de les víctimes i dels qui els fem costat, i deixar de seguir els comptes dels agressors.
Som cada vegada més els qui donem exemple no fent cas de les calúmnies que rebem i sí fent costat totalment a cada víctima i frenant també amb decisió als agressors, sense mai alterar-nos, però sense dedicar-los el somriure de complicitat que intenten aconseguir amb la seua amenaça d’atacar-nos.
