Acabar amb la violència de gènere aïlladora (isolating gender-based violence) és clau per a superar la violència de gènere

Fa uns dies se celebrava el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones i la majoria d’escoles i instituts es van sumar d’una manera o altra a la celebració. És lògic, ja que l’educació té un paper clau en la transmissió de valors que aconseguisquen un món millor per a totes les persones, en este cas en concret, per a les dones.

No obstant això, encara que tindre la intenció de millorar el món i la vida de les persones és el primer pas, no n’hi ha prou si no va de la mà de les evidències científiques que són les que ens donen les solucions per resoldre els problemes més difícils als quals s’enfronta la humanitat.

Un element que és important conéixer és que la violència de gènere no passa només en la parella o exparella (això ja fa temps que s’ha demostrat). És important saber-ho perquè, si no, podem pensar que als centres educatius no es pot donar este tipus de violència. Una vegada sabem que a les nostres escoles i instituts existix la violència de gènere, el següent pas és saber com reduir-la i eliminar-la.

Per sort, la ciència avança en estos temes i ens marca el camí indicant-nos que no podrem superar la violència de gènere si no abordem la violència de gènere aïlladora. Se’ns presenta un nou terme que és molt senzill de comprendre, perquè quan el coneixes solen vindre molts exemples de situacions que hem pogut viure en diversos contextos.

La violència de gènere aïlladora és el conjunt d’atacs o represàlies que es produixen envers les persones que defensen les víctimes de violència de gènere, amb l’objectiu que ningú les defense i així seguir aïllant les víctimes (la qual cosa les deixa vulnerables).

Posem un exemple: un xic riu d’una xica per com va vestida, se’n burla cada dia perquè no s’ha enrotllat amb ningú i la fa quedar malament davant dels altres. Un company de la xica a es posa al seu costat i diu a l’agressor que la deixe en pau. Després parla amb els altres per a animar-los que la defensen i ho explica a un adult demanant-li ajuda. L’endemà, nota que ningú s’hi acosta i riuen quan passa a prop dels companys. Esta reacció ve donada perquè l’agressor va començar a llançar atacs contra el xic que va defensar (li va anomenar xivato, pringat…) per tal de deixar clar que qui defensa una víctima acaba pitjor. Este tipus de violència trenca les xarxes de suport que necessiten les víctimes, perquè els testimonis pensen que defensar els portarà conseqüències negatives.

A continuació es mostren les claus, basades en les evidències científiques disponibles, per a abordar la violència de gènere aïlladora als centres educatius i així reduir i eliminar la violència de gènere:

  1. Perquè els testimonis actuen sense por de ser atacats es fa necessària la protecció. Això implica crear una cultura escolar que protegisca a qui defensa.
  2. Ensenyar l’alumnat com crear escuts de protecció a les víctimes i als qui les defensen.
  3. Valorar socialment a través del llenguatge del desig (incloent-hi les veus dels iguals) a les persones que trenquen el silenci i expliquen una situació que han vist o coneixen, o que intervenen directament defensant les víctimes.
  4. Implementar programes que promouen la intervenció dels testimonis de manera segura, com el model dialògic o el club de valents violència zero.
  5. Apropar les evidències científiques a l’alumnat a través de les tertúlies feministes dialògiques per a obrir espais de diàleg segurs i transformadors sobre estos temes.
  6. Crear espais de formació dialògica de familiars i professorat on puguen tindre debats científics sobre la violència de gènere aïlladora.

Ara ja podem unir el somni de superar la violència de gènere amb la informació necessària i rigorosa sobre com fer-ho realitat. Podem compartir estes evidències i estendre-les a les nostres comunitats educatives per a ser cada vegada més persones les que tinguem a les nostres mans la clau per a acabar com més prompte millor amb la violència de gènere.

[Imatge: Freepik]
image_pdfPDF
+ posts

Doctora en Educació. Durant 23 anys mestra de pedagogia terapèutica i educació primària i 8 anys directora del CEIP L'Escolaica. Professora substituta a la Universitat de València.