Quan els xics i xiques entren en l’adolescència hi ha moltes qüestions que provenen dels aprenentatges i vivències d’etapes anteriors i que predisposen les etapes posteriors. Així i tot, quan es produïxen canvis és el moment en què poden aparéixer oportunitats per a afermar relacions potents o per a viciar vincles que poden sotmetre als xics i xiques.
Les evidències científiques en socioneurociencia han descrit la importància que tenen les relacions de qualitat en les etapes de la infància i l’adolescència. Així doncs, si durant l’adolescència es cultiven i cuiden relacions d’amistat, és més probable que eixes relacions profundes protegisquen els xics i xiques de caure en les cadenes de la superficialitat, la dependència i la foscor de la violència i la covardia.
Un dels elements que són claus perquè influencien les relacions socials i els processos de socialització entre les persones (però, molt especialment, entre la joventut) és el valor social i l’atractiu que els xics i les xiques busquen per a tindre amistats i per a crear vincles que els ajuden a viure i a desenrotllar-se. Per això, amb eixes ganes de pertànyer a col·lectius que els permeten ser feliços, viure acompanyats i compartir històries de vida, quan els valors ètics se separen del desig, en eixos moments, a vegades plens d’inseguretat i de dubte, la coacció i la falta de llibertat apareixen com a factors perversos que condicionen les actituds de molts xics i xiques, perquè els allunyen dels sentiments profunds.
«Per a ficar-se en el grup dels guais has de fer el que fan ells.»
Una frase que a vegades es pot sentir en els grups de xics de l’ESO.
«Si fumen, cal fumar. Si es fan els xulos, cal fer-ho també. Si vacil·len i ataquen, cal atacar. Si no, no eres ningú.»
Les masculinitats dominants són les que exercixen eixa pressió per a mantindre l’atractiu vinculat a la violència, el de la popularitat, el del discurs coercitiu buit, el del poder. D’altra banda, les masculinitats oprimides són els qui fan de seguidors, de followers, que seguixen als dominants sense esperit crític i amb por a les repercussions, per la seua covardia i la inseguretat de les relacions tòxiques. Els efectes per a la majoria de xics que viuen en eixos grups són horribles perquè danyen la seua llibertat, condicionen les seues actituds i retallen les possibilitats de futur, al mateix temps que minen la il·lusió de tindre relacions boniques.
Crear actuacions que posen en el centre l’amistat veritable i la solidaritat, per a ajudar-se i per a divertir-se, per a aprendre sabent que tots es protegiran, impulsa eixe tipus de relacions en les quals no senten atracció pel risc, que no es mouen per la fama ni la popularitat, que no tenen la necessitat de menysprear als altres per a sentir-se “algú”, que no volen callar mentres altres patixen, i que volen per a tothom els beneficis del benestar, del plaer i del desig que s’acompanya de bondat i ajuda.
En el cas dels xics, es tracta de les noves masculinitats alternatives, que són xics que rebutgen el discurs coercitiu amb seguretat, fortalesa i la seua posició clara contra la violència. Creen relacions al seu voltant que contribuïxen a complir els somnis i desitgen eixes relacions boniques de solidaritat, amistat, amor i llibertat. Si els donem a conéixer esta opció, si la dialoguem des del llenguatge del desig, segur que molts xics s’esforçaran per a caminar cap a este horitzó. Des de la infància, l’adolescència o l’edat adulta, és possible crear la sendera que porta cap a allí.
