Tot i que fa molts anys que participe en al Seminari a Muscles de Gegants de València, fins al present curs escolar mai abans no havia format part d’una comissió que treballara tan directament contra la violència, concretament contra l’abús sexual infantil. Este espai de formació em brinda l’oportunitat de dialogar amb altres persones al voltant d’un tema tan preocupant i delicat, aprenent i contribuint com a mestra a superar este tipus de violència existent a la nostra societat. Així, amb el somni per eradicar l’abús sexual infantil, una de les darreres tertúlies realitzades ha sigut sobre un article clau per a entendre, d’una banda, per què es denuncia poc i, si es fa, per què tants anys després d’haver-ho patit; de l’altra, quins factors faciliten que siga denunciat com més prompte millor.
En este article, Barreres i facilitadors per a revelar l’abús sexual a la infància i a l’adolescència, es visibilitza clarament que els xiquets i xiquetes, així com els i les adolescents que patixen abusos sexuals, en la majoria dels casos, no els denuncien quan els estan patint per diversos motius: sentiments de vergonya, culpa, manca de suport i referents de confiança, por de les represàlies… També es destaca la necessitat de dur a terme programes escolars d’intervenció que reduïsquen tots estos sentiments esmentats anteriorment, facilitant així que es revelen els abuso. No obstant això, el que es destaca com a clau és la necessitat d’encoratjar familiars, amics, docents i altres professionals de primera línia a identificar pistes d’abús i preguntar directament al xiquet, xiqueta o adolescent sobre la possibilitat de l’abús per a donar el suport oportú.
A tall de resum, els facilitadors detectats per a revelar l’abús sexual com més prompte millor amb l’objectiu de frenar-lo serien:
- Preguntar directament als xiquets i xiquetes sobre possibles abusos, particularment mitjançant una persona de confiança.
- Fomentar relacions properes i de confiança.
- Proporcionar informació sobre l’abús sexual a través de converses significatives per a ells i elles, superant la manca d’informació.
- Assegurar suport emocional positiu i comprensió, creient la víctima per a minimitzar el sentiment de culpa o de vergonya i reduint la por que pot sentir per les conseqüències posteriors.
Així, doncs, les escoles tenim un paper crucial per a desenvolupar aquelles actuacions que, de la mà de la ciència, possibiliten espais segurs on qualsevol puga sentir-se lliure de revelar una cosa així a una persona de confiança, perquè sentirà suport en lloc de culpa o vergonya. En un article següent compartirem alguns dels programes que asseguren estos facilitadors i s’han demostrat eficaços.
[Imatge: Freepik]
Mestra d'educació infantil i primària