Transformant el “tots els homes” des de la investigació amb enfocament transformador

En xarxes socials s’ha fet ús del hashtag #NotAllMen (“no tots els homes”) de manera masclista i perjudicial com a defensa innecessària per alguns homes: quan alguna persona s’atrevia a explicar una relació violenta o sense consentiment que havia viscut, certs usuaris, sobretot homes, li responien com si se’ls estiguera dient que ells són maltractadors o violadors, dient una cosa així com “eh, eh, que no tots som així”. Este tipus de reaccions silencien i resten credibilitat als relats i les persones que els expliquen.

Per sort, l’expressió “no tots els homes” es pot fer servir, i de fet es fa servir, de manera transformadora. Al gener es va publicar, en una revista de Nature, la investigació “Not all men: the debates in social networks on masculinities and consent”. S’hi van analitzar comentaris a Reddit i Twitter al voltant de l’ús de #NotAllMen i #Consent. Els resultats més rellevants a nivell educatiu són els següents:

  • Hi ha molt posicionament de xics i homes que critiquen de manera contundent, d’una banda, els atacs masclistes des de l’ús indegut de #NotAllMen i, d’altra, aquells homes que no es posicionen volent ser part de la solució.
  • Estos xics responen, en suport i solidaritat, a posts de persones que expliquen els seus relats de no consentiment i altres formes de violència de gènere.
  • Es dóna valor a xics i homes perquè actuen amb seguretat i siguen defensors davant de qualsevol violència.
  • Molts xics i homes manifesten públicament el seu rebuig a qualsevol interacció sense consentiment i des de la violència.

De manera complementària, es van fer relats de vida comunicatius amb tres homes heterosexuals que coneixen i dialoguen al voltant de les noves masculinitats alternatives (NAM). Les seues veus deixen clars els seus desitjos, eleccions i preferències:

«Que tu pugues sentir allò que l’altra persona està sentint en una relació és superclau: si l’altra persona no està, no està al 100%, jo tampoc vull, però no perquè diga “no, és que no està bé” sinó perquè ja no vull, no em posa.»

Els tres homes reflectixen que no van tindre la sort de tindre des de la infància els coneixements i diàlegs que sí que han tingut després (en referència a les NAM en tertúlies dialògiques). Comenten que haver comptat amb estos aprenentatges els hauria donat més seguretat i evitat en algun cas dubtes davant de la pressió de l’ambient per tindre relacions de qualsevol manera i amb qualsevol per poder contar-les, en comptes de relacions amb cura per poder gaudir-les ells i les altres persones. Davant d’això, un d’ells explica com tindre somnis de relacions boniques des de menut va ser un gran salvavides: no només per a tindre relacions sanes, sinó per a passar-s’ho realment bé.

Estos resultats evidencien que “no tots els homes” volen relacions independentment de si les altres persones volen. Ja s’ha evidenciat científicament que des dels valors i els sentiments de les NAM no es tenen relacions sense consentiment, i que només hi ha risc de patir-les amb xics i homes de masculinitat tradicional dominant. Les xiquetes i xiques, xiquets i xics, tenen dret a conéixer estes evidències per a decidir amb més llibertat a qui trien per a la primera o per a qualsevol relació afectivosexual, del tipus que siga.

En base a estos resultats, suggerim el següent: com més socialitzem els xiquets des de la infància en el desig per les noves masculinitats alternatives, i com més socialitzem tota la infància en el desig cap a estos xics i homes, més estarem contribuint a acabar amb les relacions sense consentiment, i més estarema propant-los a poder viure relacions de somni, ja siga per a una nit o per a tota la vida.

By Guillermo Legorburo

Investigador predoctoral a la Universitat Rovira i Virgili. Mestre d'Educació Primària