Us portem un altre dels seminaris web de Harvard Graduate School of Education que té per títol “Abordant el trauma no resolt en comunitats i escoles”. Esta nova edició ens sensibilitza per a posar-nos en el lloc de les persones que patixen racisme, o que tenen familiars enganxats a l’alcohol o a altres drogues, i per a entendre el fet que cada persona també ha d’abordar els seus propis problemes. Les següents reflexions que es presentaran van ser compartides durant el seminari web i van dirigides a totes les persones que tracten amb xiquetes i xiquets, adolescents i joves, perquè totes podem donar suport i ajudar a superar els problemes.
En este cas se centren en una pràctica centrada en la curació o recuperació (“healing-centered engagement”). El primer de tot és subratllar que este model posa l’èmfasi en les fortaleses de la persona per a desenvolupar-les, a diferència d’altres propostes que se centren en el mal causat. Així mateix, destaca la importància de les relacions autèntiques i de qualitat plenes d’afecte i amor.
Este model va nàixer de l’experiència d’un campament d’estiu a Califòrnia en 1989 dirigit a joves de color, el campament Akili. Este campament per a formar en lideratge partia dels seus somnis, amb l’objectiu de potenciar el sentiment de pertinença i les estratègies per a entendre i resoldre els conflictes i reptes mentals amb els quals es trobarien. Els usuaris que arribaven portaven diverses formes de trauma: experiències amb la policia, uns estaven avergonyits del seu origen racial i ètnic, altres avergonyits per l’abús de substàncies dels seus pares… Es va convertir en un campament del qual els xics i les xiques se’n van anar amb un sentiment de plenitud, de sentit de la vida, havent esbrinat què poden aportar a la societat. Després d’uns anys tenint èxit, van replicar este campament Akili a Filadèlfia i van demostrar que es pot emportar a qualsevol ciutat del país.
Una de les participants del seminari web va assistir de jove al campament de Califòrnia i compte com li va influir eixa experiència. Agraïx a totes les persones que van creure en ella, que li van permetre somiar en gran, a voler-se a ella mateixa i a voler a la comunitat a la qual pertany:
«El mode en què em relacione hui dia per tot el món com a dona negra és gràcies a totes estes persones que em van donar suport.»
Hui dia és una líder preocupada per ajudar a superar eixos traumes que viu la gent de barris marginals, i treballa per demostrar-los que són una més a banda del seu trauma i que poden fer coses meravelloses per elles i ells mateixos i per les seues comunitats per a tindre una vida millor.
Afig que a molts joves no se’ls sol donar una segona o tercera oportunitat. Per exemple, el seu cosí, que va tindre problemes amb la justícia, no va tindre la sort de trobar-se amb gent que creguera en ell i que li diguera: “Tu no has de viure esta vida que els teus pares van viure. Tu eres més que això.”
Quin és l’impacte del campament d’estiu i el model centrat en la superació?
Els xiquets i adolescents senten que se’ls escolta, perquè mai se’ls havia escoltat abans. Després de la formació han aprés paraules i ferramentes per a bregar amb els seus traumes. Coneixen persones adultes que els cuiden i es preocupen per elles i ells. Quan tornen a les escoles se’ls veu transformats. Per això es vol que este model arribe a totes les escoles, a les activitats extraescolars, a perruqueres, barbers, esteticistes, famílies… A totes aquelles persones i centres que treballen amb la infància i l’adolescència. És importantíssim donar ferramentes a les persones adultes perquè puguen ajudar i donar suport.
Quan eixes persones adultes aprenen este model de “resiliència”, també els servix a elles i a ells mateixos. Per tant, no sols ajuden als altres sinó que ells i elles mateixes també es transformen i es curen. Les persones adultes haurien d’usar eixes ferramentes amb elles i ells mateixos per a sentir seguretat a l’hora d’orientar a les altres. També haurien de tindre relacions autèntiques i de qualitat.
A les famílies també cal formar-les i fer-los arribar estes ferramentes perquè les usen amb els seus fills i filles, a més d’amb elles i ells mateixos. És important que reconeguen que també ells i elles han passat per situacions difícils. Es pot aprofitar per a formar en qualsevol de les reunions que es realitzen en els centres escolars, en el consell escolar, en la comunitat, a nivell municipal, en les institucions i comunitats de fe, en les associacions de mares, pares, famílies, etc. Perquè totes i tots volem que les i els joves tinguen èxit. Totes les persones que es relacionen amb joves haurien d’estar exposades a estos coneixements per a aprendre a valorar a les persones i ajudar-los a desenvolupar les seues fortaleses. Totes les persones tenen alguna cosa a aportar, és important descobrir-ho. El fet de ser diferents és una gran oportunitat per a enriquir-nos.
Per a vore el vídeo del seminari web pots accedir a través d’este enllaç i, per a llegir més sobre el tema, ací.
