Sari Hanafi va passar la seua infància en un camp de refugiats palestí i ha arribat a ser president de la International Sociological Association. No ha oblidat la seua terra i la seua gent. Viu al Beirut que ara està sent bombardejat i treballa intensament amb els camps de refugiats. En la seua recent visita a una escola ha quedat impressionat i convençut que el que allí ha vist és també el que es necessita en eixos camps. Ja s’ha unit a un equip d’investigació que té per objectiu aconseguir l’èxit educatiu i la possibilitat de participació democràtica, fins i tot per als sectors més desfavorits.
Hanafi critica radicalment els intents d’alguns occidentals d’anar a països àrabs a “ensenyar-los a viure”. Denúncia les terribles conseqüències que ha tingut per a homosexuals d’alguns països àrabs l’exhibicionisme de la bandera gai per part de persones occidentals a Catar. Explica com, en un país àrab on no estava prohibida l’homosexualitat, a partir d’eixa acció pública occidental es va prohibir per llei l’expressió pública homosexual i es van establir condemnes de fins a 15 anys. També és critique amb la literatura decolonial que rebutja tot l’occidental basant-se, molt contradictòriament, en idees i autors occidentals.
En eixa escola ha trobat un exemple, que considera meravellós, del diàleg i la democràcia pels quals treballa. S’ha emocionat en aules de grups interactius, veient com en tot moment es cocrea l’aprenentatge amb les veus i les accions de tota mena de persones. Acostumat al fet que la diversitat i la inclusió siguen només paraules buides, ha descobert que hi ha actuacions que les recreen amb èxit en la realitat. Ha vist que l’explicat en el seu excel·lent llibre recent sobre l’actual societat dialògica és present en la quotidianitat de les persones. Ha comprovat que l’educació sí que transforma el món.
Imatge: Wikimedia Commons
Assessora de necessitats educatives especials i coordinadora de la xarxa de Comunitats d'Aprenentatge d'Euskadi