La majoria de les mares no ens assabentàvem, ni rebíem cap informació de l’assetjament escolar que patien les nostres filles o fills. Eixa situació es va donar en una època en què regnaven faules que, en lloc de disminuir l’assetjament, el fomentaven: “l’amor romàntic mata“, “la violència de gènere és de la parella o exparella“, “les relacions esporàdiques són llibertat sexual“, “no tots els hòmens, però sempre un home“…
En l’actualitat, cada vegada que apareix un cas relacionat un abusos, pornografia, xarxes… es planteja la necessitat d’una bona educació afectiva i sexual i es recorre a organitzar tallers a les escoles. No obstant això, molts d’eixos tallers seguixen impregnats d’alguna d’eixes faules i potencien pràctiques que no ajuden a defendre els espais d’intimitat, exposant l’alumnat a les aules en nom de la necessitat de desinhibir-se, i fins i tot he conegut algun cas on s’anima l´alumnat menor d’edat perquè busque vídeos on li ensenyen a masturbar-se i ho plantegen com una necessitat. Eixa no és l’educació que cal fer per a disminuir la proliferació i difusió de materials d’abús sexual infantil. D’altra banda, cal deixar clar que eixa difusió es promou, no sols en algunes escoles, sinó també en alguns missatges de les xarxes i dels mitjans “seriosos”.
Per descomptat que és necessària una educació afectiva i sexual, però basada en evidències científiques d’impacte social. Que no es realitze en hores determinades, sinó que impregne el dia a dia de les escoles, amb implicació del professorat i de les famílies, com a mínim amb el coneixement i aprovació d’estes últimes. Que potencie i faça atractives les bones amistats, les relacions igualitàries, el posicionament contra l’abús i els assetjaments per a defendre a les víctimes i als qui els donen suport, la llibertat d’elecció de qui vulga i qui no vulga tindre relacions. Que rebutge, com a no atractives, les relacions i actituds violentes. Que els faça conscients, persones crítiques enfront del capital depredador que potencia relacions coercitives.
Cada vegada més, professorat, familiars i altres agents estan aprenent a distingir entre faules i evidències. Així, estan ja actuant i millorant la situació.
Assessora de necessitats educatives especials i coordinadora de la xarxa de Comunitats d'Aprenentatge d'Euskadi