És molt coneguda la pràctica comunitària del País Basc i, no obstant això, es coneix menys la seua influència en l’educació. Se sap que la quadrilla és més freqüent i duradora ací que en altres contextos geogràfics, encara que hi ha de tot a tot arreu. També es parla de les societats gastronòmiques i la seua evolució des de quan eren només d’hòmens, fins a la realitat molt diversa i transformadora actual. En les facultats d’empresa de les millors universitats del món, s’estudia Arrasate/Mondragó com un cas cooperatiu d’èxit.
Eixa riquesa comunitària ha sigut molt tinguda en compte en alguns projectes educatius que han arrelat al País Basc. No obstant això, en el conjunt de la seua educació no es nega eixa riquesa, però ni es té en compte ni es coneix detalladament. És molt freqüent que s’insistisca en la necessitat de recursos materials per a millorar l’educació i és molt encertada eixa demanda. No obstant això, no són menys importants els recursos humans i, a vegades, es malgasten com, per exemple, quan s’aparta a les famílies i comunitats de les tasques claus d’escola. Eixa és una decisió sempre maldestra, però més encara quan s’obvia una riquesa comunitària com la que ací tenim.
Hi ha algunes coses clares; una d’elles és que eixes pràctiques comunitàries són resultat d’un procés històric particular. Les característiques geogràfiques influïxen. Per exemple, les muntanyes i les valls van afavorir que no s’imposaren uns latifundis i uns forts senyors feudals, tenint en canvi molt arrelament els treballs comunals entre diferents minifundistes per a obrir i mantindre els camins i altres infraestructures.
Un esdeveniment històric rellevant va ser la reacció popular enfront de les molt cruels guerres dels bàndols que van provocar els senyors de diferents territoris. El poble va demanar empara a la corona, que va arribar a concedir la hidalguia pràcticament a tota Bizkaia; el Quixot es fa ressò d’eixa circumstància. Una manera de controlar que persones d’altres zones vingueren a Bizkaia per a aconseguir la hidalguia va ser la necessitat de demostrar que tenies casa en Bizkaia. Eixe procés va facilitar la proliferació dels famosos “auzolana” (treball comunitari), que propicien la creació de les juntes veïnals. Jon Adams va arribar a esmentar eixes juntes de Bizkaia en la seua obra sobre la Constitució dels Estats Units.
Per tant, arreplegar tota esta trajectòria per a portar l’educació als més alts nivells, amb la participació de totes les persones, és un repte actual que hem d’afrontar. Tenim les ferramentes per a fer-ho amb ajuda de les evidències científiques d’impacte social.
Imatge: Wikimedia Commons
Assessora de necessitats educatives especials i coordinadora de la xarxa de Comunitats d'Aprenentatge d'Euskadi