Per al professorat de qualsevol nivell educatiu, la formació permanent és un dels mitjans clau per a poder aconseguir el seu desenvolupament professional. Este es concep com un intent sistemàtic de millorar la seua pràctica laboral en tots els seus aspectes, com ara la qualitat docent, la capacitat investigadora o de gestió.
L’article “Col·laboració dialògica entre professorat de diversos nivells d’ensenyament“, publicat en la revista científica ‘Multidisciplinary Journal of Educational Research’, de Hipatia Press, posa l’accent en la importància de la col·laboració entre la universitat i els centres educatius com a mitjà per a la millora de la formació permanent del professorat i per a aconseguir el desenvolupament professional de totes les parts implicades.
Per a una formació docent permanent de qualitat hauríem de tindre en compte que siga un procés continu dirigit a la millora, que responga a necessitats reals, tenint en compte les experiències docents sense oblidar que aprenem de manera activa en cocreació, a través de la didàctica, i sempre concretant allò que les persones han aprés, en projectes que busquen la transformació educativa i social.
Per a poder aconseguir l’impacte social d’esta formació permanent és important la col·laboració entre la universitat i altres institucions, però en el sector de l’educació això és poc freqüent. L’article ens mostra una col·laboració entre la universitat i centres escolars constituïts com a comunitats d’aprenentatge. Les claus en les quals s’ha de basar esta col·laboració, entre altres, són el donar resposta a una demanda social, que es produïsca d’una manera dialògica entre els diversos participants de la formació i que puga produir una connexió entre l’àmbit acadèmic i la pràctica escolar.
El tipus de formació ací presentada s’allunya del model de cursos o seminaris difícils de transferir a la pràctica per no respondre a necessitats reals dels contextos educatius. Dona resposta al desenvolupament professional de la docència universitària i no universitària, als i les estudiants de totes les etapes, així com a les famílies de l’alumnat. És una formació que perdura al llarg del temps, aconseguint contribuir al canvi i la millora de manera permanent, i sent transferible a altres centres educatius, com ja s’està produint tant a Espanya com a Iberoamèrica. Com diu Freire (2005, 61) “ningú ho sap tot, ningú ho ignora tot. Tots sabem alguna cosa, tots ignorem alguna cosa”. Esta formació contínua respon a les característiques de l’enfocament comunicatiu de les ciències socials, tan necessari en l’actual societat de la informació.
[Este article es va publicar per primera vegada en DF Diari Feminista, el 25 de febrer de 2024]
[Imatge: Freepik]
Mestra d'educació infantil