Les aules són entorns en els quals es faciliten interaccions riques en llenguatge, no sols entre professorat i alumnat, sinó també entre companyes i companys. Eixes interaccions dins del grup d’iguals exercixen un paper essencial en l’aprenentatge d’idiomes, especialment per a les i els estudiants bilingües.
En esta línia, l’article Friends as a language learning resource in multilingual primary school classroms, publicat en la revista científica ‘Social Psychology of Education’, aborda la relació entre diferents tipus d’amistats i el desenvolupament del llenguatge de les xiquetes i els xiquets en educació primària.
Segons les teories socials, l’aprenentatge d’una llengua és un procés en el qual s’utilitza esta llengua en un diàleg col·laboratiu i es construïx conjuntament la llengua o el coneixement sobre esta. Per tant, l’ús del llenguatge i la participació en activitats i interaccions significatives i socialment construïdes és una font fonamental per al desenvolupament de la primera (L1) i segona (L2) llengua de xiquetes i xiquets. A través de la mediació lingüística, una experta o un expert alinea el seu ús del llenguatge amb la zona de desenvolupament proper (ZDP) de la persona principiant, la zona entre el que es pot aconseguir sense ajuda i el que es pot fer sota la guia o en col·laboració amb altres persones amb major competència (Vygotsky, 1978). Les companyes i companys de l’aula influïxen positivament en les habilitats del llenguatge, tant de L1 com de L2. En relació amb estudiants de L2, s’ha demostrat que quan estan aïllades o aïllats dels seus parells de major rendiment (segregació escolar), tenen menys accés a les xarxes socials de l’aula i als recursos dels seus parells, al capital social. Les amistats afecten positivament el desenvolupament en general, així com al desenvolupament de la competència social.
Els resultats de l’estudi emfatitzen en la importància de les amistats a l’aula per al desenvolupament del llenguatge. Com més profundes i recíproques són les amistats s’observa una major millora de les habilitats del llenguatge oral. També es manifesta que una diferència moderada en la capacitat lingüística pot oferir una major millora en les habilitats lingüístiques, tant de les i els estudiants de L1 com de L2. Els resultats positius augmenten encara més quan les xiquetes i els xiquets són millors amics correspostos, i a més tenen una capacitat lingüística moderadament diferent.
Les troballes de l’estudi reforcen encara més les evidències que demostren que les aules i les escoles han de ser entorns segurs de reciprocitat, pertinença i emocionalment positius, per a proporcionar un ambient òptim per a les amistats de qualitat, que afavorisquen un desenvolupament general adequat i, en particular en este cas, un millor desenvolupament del llenguatge i de l’aprenentatge en general. A nivell didàctic, una comprensió més profunda de la correspondència entre les relacions socials positives i el desenvolupament del llenguatge comporta la creació d’entorns educatius on es fomenten espais segurs, lliures de violència, així com formes d’organització de l’aula en les quals es facilite la integració i les interaccions socials com a mitjà per a aconseguir millors aprenentatges, com pot ser el cas dels grups interactius.
[Este article es va publicar per primera vegada a DF Diario Feminista, el 21 de maig de 2024]
[Imatge: Freepik]
Mestra d'educació infantil