L’assemblea és un element essencial en l’entorn educatiu d’educació infantil. En estes activitats, la narració de contes és una cosa comuna. Recentment, s’ha reconegut la importància del paper del professorat, i s’ha demostrat que les interaccions entre alumnat i docents impacten significativament en el procés d’aprenentatge dels xiquets i xiquetes.

És clar que les aules d’educació infantil són espais tant d’aprenentatge com d’interacció i, gràcies a investigacions recents, ara comprenem quin tipus d’activitats poden potenciar millor l’èxit acadèmic. Actualment, la comunitat científica internacional recolza la idea que les lectures compartides o narracions tenen un potencial educatiu excepcional en el procés d’aprenentatge. No obstant això, l’èxit d’estes pràctiques depén en gran manera de la intervenció activa del professorat.

És fonamental destacar que les narracions o lectures compartides durant estes assemblees també poden ser molt efectives en el procés de desenvolupament del llenguatge dels xiquets i les xiquetes. Investigacions realitzades per Mascareño i col·laboradors en 2017, en les quals van participar 24 aules d’educació infantil a Xile, totes de nivell socioeconòmic baix, van recolzar esta afirmació. Van confirmar que les i els mestres exercixen un paper crucial fomentant desafiaments cognitius en compartir lectures. Per a aconseguir-ho, és essencial fomentar les discussions entorn del text treballat o convidar als xiquets a compartir hipòtesis, idees i creences que les històries puguen provocar.

No obstant això, no totes les discussions són igualment efectives; aquelles que conviden a discutir més enllà de les històries, a desafiaments cognitius genuïns, són les que més ajuden al desenvolupament dels xiquets i xiquetes. És a dir, les intervencions que conviden a discussions que van més enllà de les històries són les més beneficioses. És essencial superar la imaginació a través de la ment i, per a això, s’ha d’oferir espai per a esta última. S’han donat diversos noms a esta mena d’interacció: llenguatge inferencial, discurs no literal, discurs fora de context o discurs abstracte. Convidar als xiquets i les xiquetes a participar en esta mena d’interacció proporciona una oportunitat valuosa per al seu desenvolupament.

La investigació destaca que, quan els i les mestres d’educació infantil fomenten discussions inferencials cognitivament complexes, promouen el desenvolupament de tot l’alumnat, especialment el de nivells socioeconòmics més baixos. A més, l’ús d’un llenguatge oral complex (en contes o en altres activitats) no sols brinda beneficis cognitius, sinó que també fomenta la participació de xiquetes i xiquets, ajudant-los a establir connexions entre les seues experiències i creences.

En resum, el professorat d’educació infantil pot abordar desafiaments cognitius a través de les discussions quotidianes. Per tant, podem extraure beneficis cognitius de qualsevol moment, sempre que es fomente un alt nivell d’interacció.

[Este article va ser publicat per primera vegada en Kaiera el 5 d’abril de 2018]
[Imatge:Freepik]

By Andrea Khalfaoui

Doctora en Educació a la Universitat de Deusto. Gitana i amazigh. Actualment investigadora visitant en la Moray House School of Education and Sport de la Universitat d'Edimburg.