Tertúlies literàries dialògiques
Podem trobar moltes investigacions sobre els beneficis de les tertúlies literàries dialògiques (TLD, d’ara en avant) en la millora de la comprensió crítica, així com els beneficis emocionals i de la millora de les relacions entre les i els participants en contextos educatius molt diversos, però sovint estos estudis s’han centrat principalment en l’educació de persones adultes.
La investigació Promoting high-quality interactions among early childhood education minority students: a case study of dialogic literary gatherings, publicada en la revista ‘Literacy’, aprofundix en les implicacions de l’aplicació de les TLD en educació infantil per a promocionar interaccions educatives, emocionals i socials d’alta qualitat. La investigació es va realitzar en una escola en un entorn urbà vulnerable, amb alumnat pertanyent majoritàriament a minories ètniques, culturals i lingüístiques, a través d’una metodologia d’investigació comunicativa.
Les TLD són reconegudes, a nivell mundial, com una actuació educativa d’èxit d’impacte social amb l’aprenentatge dialògic com a base. Este estudi ha aconseguit mostrar les implicacions teòriques i pràctiques per a aconseguir interaccions de la més alta qualitat tant instructives com emocionals i socials a les aules d’educació infantil mitjançant la implementació d’esta actuació. Respecte a les interaccions instructives, es van establir en la investigació dos tipus de dimensions: una dimensió exclusora, referent a les barreres i limitacions que poden trobar-se a l’hora de promoure interaccions de qualitat; i una dimensió transformadora, la qual està relacionada amb la superació de les anteriors situacions a través de diferents elements i estratègies.
En la dimensió exclusora es va analitzar la capacitat comunicativa, que en moltes ocasions es contempla com a limitada en l’alumnat d’educació infantil, la qual requerix de les persones adultes un paper d’andamiatge de les interaccions per a ajudar a la construcció de coneixement, per a aconseguir que els xiquets i xiquetes s’expressen lliurement i construïsquen noves interaccions a partir de les compartides amb els seus companys i companyes. Com a dimensió transformadora d’esta barrera, es constata el paper del professorat en el desenrotllament de la TLD en educació infantil com a crucial, produint-se a través d’una gran varietat d’indicacions i estratègies, entre les quals es destaquen les preguntes realitzades per la mestra o el mestre i les generades per les i els estudiants. Així, el professorat utilitza preguntes obertes o que evoquen records o indicacions per a completar afirmacions. Estes interaccions involucren activament a l’alumnat en la conversa, suscitant les seues expressions, pensaments i idees. Esta retroalimentació està dirigida a promoure habilitats de pensament d’orde superior.
L’article també presenta troballes sobre les interaccions emocionals i socials. El professorat ha desenrotllat estratègies per a promoure l’autoregulació de la conducta de l’alumnat, tant a través de l’anomenada fase prèvia de la reunió, on es repassen les normes a seguir, com generant un clima durant la fase de desenrotllament de complicitat, especialment amb l’alumnat difícil, a través de la proximitat física, els gestos o estímuls cap a la participació activa directa. En segon lloc, el clima de confiança generat en les TLD ajuda al fet que l’alumnat expresse els seus sentiments i emocions. En este sentit, cobra gran importància la figura docent per a la implementació dels set principis de l’aprenentatge dialògic en el desenrotllament de la tertúlia. Gràcies al clima de confiança que es genera, les situacions viscudes pels personatges de les lectures porten a l’expressió i reflexió sobre pensaments dels i les participants.
Finalment, es destaca la construcció d’un context segur, on prevalen els valors com la solidaritat i el rebuig a la violència, i s’identifiquen comportaments en els i les participants coherents amb este discurs, intervenint contra actuacions irrespectuoses produïdes per alguna companya o company i portant a reflexions profundes sobre el rebuig a la violència. Això permet la denúncia de situacions d’assetjament patides, així com l’oportunitat de reflexionar sobre la responsabilitat de les i els espectadors d’esta violència.
Esta investigació ens brinda la possibilitat de reflexionar sobre la importància de tindre altes expectatives amb tot l’alumnat, creant entorns d’aprenentatge que promoguen interaccions d’alta qualitat i que ajuden a reduir les desigualtats des de les edats més primerenques.
[Este article es va publicar per primera vegada en DF Diario Feminista el 21 de novembre de 2023]
[Imatge: Freepik]
Mestra d'educació infantil