La motivació i el benestar escolar

Les dades de PISA i PIRLS han generat una certa alarma social sobre el nivell de competència lectora del nostre alumnat, situant-se per sota dels valors mitjans de l’OCDE. Tot i això, estes dades no ens sorprenen a les persones que ens dediquem a la recerca en este camp, ja que les investigacions internacionals fa anys que van detectar esta necessitat, oferint evidències científiques per a la millora dels sistemes educatius mitjançant intervencions que ja han millorat els resultats a molts centres educatius.

Què ens diu la literatura científica sobre com millorar la comprensió lectora?

Un aspecte important a tindre en compte és que la comprensió lectora va més enllà de saber descodificar les paraules i tindre una bona fluïdesa lectora. Entren en joc diferents variables que aconseguixen que un xiquet adquirisca la capacitat de comprendre allò que està llegint. En esta sèrie d’articles parlarem sobre com millorar la comprensió lectora, així com els factors que influïxen en la millora. En este primer article parlarem sobre la influència de la motivació i el benestar escolar.

Conforme avança la ciència es troben més evidències que la motivació i el benestar escolar influïxen en el rendiment en lectura més enllà del que s’ha explicat mitjançant les habilitats cognitives i acadèmiques.

Les investigacions sobre la motivació en lectura mostren com l’autoconcepte que el mateix alumnat té sobre el procés lector i el procés d’aprenentatge influïx en la motivació de l’alumnat a l’hora de comprendre un text. Això s’explica perquè les i els estudiants que tenen un major nivell d’autoeficàcia es troben més motivats mentre llegixen, per la qual cosa són més participatius, millorant el desenvolupament d’estratègies conscients amb la tasca. Les interaccions de qualitat i solidàries que es generen en entorns interactius d’aprenentatge, com en les tertúlies literàries dialògiques, aconseguixen millorar la motivació i el benestar emocional de l’alumnat en augmentar la creació de sentit al voltant de la lectura, alhora que augmenten les seues capacitats per a llegir i comprendre, millorant el seu autoconcepte i percepció d’autoeficàcia cap a l’aprenentatge.

Les troballes d’este estudi mostren diferents resultats amb alumnat que presenta dificultats en la fluïdesa lectora i alumnat que presenta dificultats en comprensió lectora. Les i els lectors lents van obtindre puntuacions baixes sols en la motivació relacionada amb la lectura, mentre que l’alumnat amb dificultats en comprensió lectora va presentar també una baixa motivació en altres assignatures com ara matemàtiques i llengües, així com un nivell d’esgotament més elevat i un menor gaudi escolar que els lectors típics. No es van observar diferències estadístiques entre xiquets i xiquetes.

És probable que les dificultats d’aprenentatge –i, per tant, els fracassos repetits al llarg dels anys dʼescolaritat– influïsquen els sentiments del nostre alumnat cap a l’escola i l’aprenentatge. Així mateix, esta baixa motivació repercutix en l’exercici de les seues tasques, especialment si requerixen un esforç sostingut i nivells de concentració més grans, com, per exemple, en proves de comprensió lectora com PISA o PIRLS.

Com podem millorar la motivació i el benestar escolar a la nostra aula?

En articles posteriors seguirem oferint evidències que ens ajuden a avançar en la millora de la comprensió lectora del nostre alumnat mitjançant intervencions basades en evidències.

[Imatge: Freepik]

By Mireia Barrachina

Orientadora educativa en la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana. Professora associada al Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació de la Universitat de València