Ahir em vaig acostar a una agència d’un periòdic digital. Allí em van convidar a utilitzar ferramentes de programari i vaig quedar paralitzat: no vaig aconseguir manejar-les. Posat en escac de moment per la tecnologia, vaig marxar a un altre lloc per a escriure la meua habitual columna, perquè un màster no garantix estar alfabetitzat sempre. Mentres caminava, vaig comprendre que l’alfabetització digital preserva la nostra llibertat humana en un món dominat per la tecnologia.
El passat 8 de setembre, la UNESCO va celebrar el Dia Internacional de l’Alfabetització sota el lema “Alfabetització per a les persones, el planeta i la prosperitat”. Des de 1966, esta data constituïx una oportunitat per a avaluar els avanços i desafiaments de l’alfabetització com a dret humà fonamental.
Com sosté Khaled El-Enany, director general de la UNESCO, “l’alfabetització no sols és un dret humà fonamental, sinó també una força poderosa, capaç de transformar vides, economies i societats”. Això implica que, en el segle XXI, l’alfabetització no conclou quan s’aprén a llegir i escriure, sinó que és un permanent aprenentatge i utilització de la tecnologia sense caure en la seua dependència.
No obstant això, l’Institut d’Estadística de la UNESCO advertix que 739 milions de persones majors de quinze anys no saben llegir ni escriure, i més de la mitat són dones. Esta realitat exigix polítiques educatives amb visió d’equitat, justícia i sostenibilitat. Al Perú, segons l’INEI, aproximadament 1,3 milions de persones majors de quinze anys són analfabetes i esperen una oportunitat per a desenrotllar els seus talents. En un país ric en recursos naturals, què estan fent els governants i les autoritats perquè tots els peruans isquen de l’analfabetisme? Necessitem líders que comprenguen que alfabetitzar és alliberar i promoure el desenvolupament humà.
Hui hem d’entendre que l’alfabetització constituïx un procés educatiu permanent, perquè aprenem i desaprenem durant tota la vida. Conforme evolucionen els coneixements i irromp la intel·ligència artificial, necessitem desenvolupar competències digitals. Per això, una formació humana contínua resulta clau per a conservar la llibertat de creadors, sustentada en el pensament crític, creatiu i emprenedor. Estes capacitats ens permetran conviure amb dignitat i prosperitat, tenint sempre la tecnologia al nostre servici.
No permetem que l’analfabetisme digital ens convertisca en presoners. Alfabetitzar-nos per a conviure amb la intel·ligència artificial és una necessitat inajornable que ens permetrà utilitzar-la responsablement i gaudir plenament del festí de la llibertat humana.
Imatge: Magnific
Llicenciat en educació per la Universitat Nacional Major de Sant Marcos (Perú) i màster en Ciències pedagògiques per la Universitat de l'Havana. Professor de postgrau en diverses universitats des del 2015. Membre del Comité científic en diverses revistes científiques indexades i coautor d'articles en *Scopus, *Scielo i *Latindex.