El debat al voltant del consentiment sexual continua generant una gran preocupació en diversitat d’entorns, entre els quals està l’educatiu. En este article científic, emmarcat al projecte I+D+i CONSENT (PID2019-110466RB-I00), es van analitzar 1465 comentaris a Twitter i altres xarxes socials que es referien a escenes de sèries i pel·lícules visionades especialment per públic jove, en què es debatia l’absència o presència de consentiment sexual.

La novetat d’esta anàlisi rau en la incorporació dels actes comunicatius al consentiment sexual, deslligant-se de debats polaritzats, com el “no és no” o el “només sí és sí”, que seguixen ancorats en el llenguatge verbal i que no superen la problemàtica perquè no recullen tots els elements que intervenen en la comunicació del consentiment. Per contra, els actes comunicatius descriuen tres tipus de poder que van més enllà dels actes verbals: poder físic (força física), poder institucional (quan un dels interlocutors té una posició de superioritat o avantatge sobre l’altra), o poder interactiu (que inclouen el context social i la intenció dels individus).

Així doncs, en la comunicació del consentiment, les interaccions només poden ser de dos tipus: des dels actes comunicatius de poder (de qualsevol dels tres tipus: físic, institucional o interactiu), que s’associa a la coacció, o des dels actes comunicatius dialògics (consentiment), és a dir, lliures de qualsevol dels tres tipus d’interacció de poder.

L’anàlisi d’este article va destacar 3 resultats principals sobre les escenes comentades:

  1. Encara que encara són pocs, comencen a sorgir debats al voltant del consentiment que van més enllà dels actes verbals i no verbals segons ixen a les sèries i pel·lícules.
  2. Es dóna un posicionament majoritari a favor dels personatges que visibilitzen el consentiment i el respecten i en contra dels personatges que ho ignoren i exercixen coacció.
  3. Percepció que les situacions de coacció experimentades a les seues vides, i que inicialment no havien identificat com a tals, podrien ara evitar-les en el futur.

És, de fet, este últim resultat que s’associa a un impacte més gran, on el visionat d’escenes de manca de consentiment, especialment d’aquelles que no inclouen forcejament físic, va ajudar a identificar situacions passades i que els usuaris no havien associat a la manca de consentiment.

Això indica la necessitat d’incrementar les interaccions i diàlegs sobre el tema, com més contextos millor. Tot i això, dos requisits són imprescindibles: 1) que les interaccions es generen en entorns segurs i 2) que s’aporten les evidències científiques de consentiment sexual des dels actes comunicatius. Només els diàlegs i les interaccions que es donen sota estes dues condicions tenen el potencial d’ajudar a identificar interaccions de poder i així contribuir a evitar situacions de coacció, promovent el desig cap a relacions de llibertat i ple consentiment.

[Imatge: Unsplash]

By Paula Cañaveras

Mestra d'educació infantil. Estudiant de doctorat en Sociologia en la Universitat de Barcelona