Claus que milloren la intervenció educativa amb l’alumnat amb trastorn de conducta

La presència d’alteracions i trastorns de conducta a l’aula és una de les preocupacions principals de la comunitat educativa. De fet, són la causa principal de derivació als serveis de salut des de l’àmbit educatiu, ja que suposen un gran repte per a la convivència dels centres. 

De vegades el professorat atribueix les causes d’estes conductes al mateix alumne o alumna o a la família, o les percep com un desafiament constant a la seua autoritat. Estes percepcions funcionen com a barreres importants per a la inclusió d’este alumnat, que es troba en un risc seriós d’exclusió educativa i social ja que sol presentar un baix rendiment acadèmic, dificultats per a establir relacions socials adequades amb les companyes i els companys i més risc d’abandonament escolar.

El trastorn de conducta (TC) és un trastorn psiquiàtric freqüent i molt debilitant que sol aparéixer a la infància o l’adolescència i es caracteritza per un comportament antisocial i agressiu greu. Freqüentment, passa juntament amb el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) i, sovint, condueix a un trastorn de personalitat antisocial a l’edat adulta. (Fairchild et al., 2019)

Què ens diuen les investigacions més rellevants respecte a la causa del trastorn de conducta?

Ixisten factors de risc tant genètics com ambientals i duu associades, al seu torn, alteracions neurocognitives. Amb freqüència, coexisteix amb el trastorn depressiu més gran, particularment en nenes. Així mateix, sol tenir comorbiditat amb el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), els símptomes dels quals es desenvolupen de forma més primerenca, greu i persistent, així com amb taxes més altes de discapacitat intel·lectual i de lectura. A més, hi ha estudis que l’associen amb l’abús de substàncies en l’adolescència.

En la majoria d’investigacions s’observen influències ambientals, amb factors de risc prenatals i perinatals, com ara l’abús de tòxics i situacions d’estrès; familiars, com ara maltractament i situacions d’abandó; així com factors educatius i comunitaris. De fet, una investigació de gran impacte destaca la violència escolar com un factor crucial a l’hora de desenvolupar problemes psiquiàtrics a la infància i l’adolescència tant per als assetjadors com per a les víctimes.

Què podem fer des dels centres educatius?

Els centres educatius poden desenvolupar importants funcions preventives, ja que són espais socials privilegiats. A continuació es descriuen algunes claus importants:

  • Crear un clima general de centre que afavorisca la convivència, les bones relacions amb el professorat i un estil de conducta favorable per a l’aprenentatge, mitjançant la creació d’entorns educatius segurs lliures de violència. En este sentit, accions de prevenció de la violència escolar, com el model dialògic de prevenció i resolució de conflictes, poden reduir el desenvolupament de trastorns de conducta.
  • Identificar les xiquetes i els xiquets que corren més risc de tenir problemes greus de conducta de manera primerenca, que és quan el tractament és més eficaç. Això és especialment important durant les etapes d’educació infantil i primària.
  • Promoure la participació familiar a la cultura del centre, així com activitats educatives que promoguen la resolució de conflictes conjunta, ja que les intervencions basades en evidències amb més impacte es basen en intervencions basades en els principis de l’aprenentatge social.
  • Desenvolupar actuacions educatives que ajuden l’alumnat amb trastorn de conducta a regular les emocions i la presa de decisions basades en el reforç positiu del comportament desitjable del xiquet o la xiqueta, així com millorar el desenvolupament moral i les habilitats socials. A més, la millora dels resultats educatius es podria considerar un factor de protecció a l’hora de minimitzar els comportaments delictius i reduir l’exclusió social.

La millor intervenció per a l’alumnat amb trastorns de conducta es troba en entorns educatius i familiars segurs i lliures de violència.

[Imagen: Freepik]

image_pdfPDF

By Mireia Barrachina

Doctora en Educació. Durant 10 anys, pedagoga i orientadora educativa en diversitat de contextos. Actualment, professora de la Universitat de València.