El 16 de març passat es va celebrar a la Universitat de Deusto, Bilbao, la presentació del llibre La Societat Dialògica, de l’autor Ramón Flecha. Hui entrevistem a Tontxu Campos, Director del Deusto Executive Master Business Administration. Ha sigut conseller d’Educació del Govern Basc.
Una de les idees que va destacar a la seua intervenció va ser que aquest llibre es tractava d’una “enciclopèdia sobre el diàleg”. Podria explicar-nos quin impacte creu que tindrà a les nostres societats i a l’acadèmia?
Els éssers humans fem les coses malament per diverses raons. Una és per desconeixement i/o per un aprenentatge erroni (mites…). Ara, amb la publicació de “La societat dialògica” sabem què funciona i què no; sabem qui ha elaborat teories que ajuden a construir una societat inclusiva, justa, sostenible i pròspera i qui no; podem separar el mite del coneixement. I, a més, ens dota d’una eina senzilla d’entendre i que podem posar en pràctica a la vida quotidiana: el diàleg. I tot plegat és de gran ajuda per a les persones que vulguen contribuir a fer un món millor.
Per a l’acadèmia crec que apareixen dues grans avingudes de recerca, una té a vore amb la pròpia ciència: més enllà del que estiga de “moda” o siga “popular” es pot analitzar quines teories tenen impacte i si aquest ha sigut positiu o no (això seria un aprofundiment de la pròpia “obra enciclopèdica”) i, de l’altra, com podem estendre l’aportació dialògica a la cultura, l’empresa, la innovació, les arts…
Quin paper tenim en l’extensió i la transferència d’aquestes “societats dialògiques” el professorat i els centres educatius?
El professorat i els centres educatius hauríem de ser conscients que l’aprenentatge és multidireccional i no de dalt a baix: es pot coaprendre amb els alumnes, les famílies… i amb la resta de grups socials amb què interactua l’escola. I, a més a més, hauríem d’aprendre que el diàleg funciona millor que el monòleg. Si som capaços d’adonar-nos de tot això, cada vegada que ho posem en pràctica ho farem millor i tindrem millors resultats. És així de senzill i evident.
Em va emocionar escoltar-lo parlar del Cant a l’Esperança que suposa aquest llibre i no només el llibre, també la trajectòria de l’autor, Ramón Flecha. Podria explicar per què?
No hi ha res més frustrant que voler fer les coses bé i no saber com. Per això el llibre és esperançador, perquè ens obre els ulls a una nova manera de fer les coses i ens ofereix un mètode senzill: el diàleg. A través del diàleg, l’aprenentatge escolar és més efectiu i aprenem totes les persones, el lideratge es converteix en corresponsabilitat i fins i tot colideratge, la innovació és més eficient perquè és cocreació…
En totes les intervencions es va viure una gran excel·lència intel·lectual i de molt compromís social. Creu que l’amistat i les relacions de qualitat que es creen en aquests compromisos són essencials? Animaria les escoles a cultivar aquestes amistats cada dia?
L´afectivitat és molt important en les relacions humanes i en la construcció d’una societat equilibrada, honesta i plural. Diu Ramón Flecha al llibre que és el diàleg el que ens fa humans. I, a través d’aquest diàleg, descobrim l’altra persona i hi col·laborem. Unes seran molt amigues i altres ho seran menys; allò important és aprendre a apreciar els altres i a apreciar-los com són. Descobrir que es pot conviure i aprendre en la diferència i la dissidència és fonamental per a progressar. I, és clar, acompanyar en aquest camí les persones, des de les edats més primerenques, és la nostra millor “inversió” per a tindre un impacte positiu en la construcció d’una societat més humana.
