Hui 2 de juliol, comença una nova edició de CIMIE.
En paraules d’Esther Roca i Mikel Pérez, presidenta i vocal de AMIE:
«Txoria txori es un auténtico himno popular de libertad. Una canción profundamente vinculada a esta tierra que nos recuerda que, si le hubiéramos cortado las alas, ya no sería pájaro. Tal vez esa imagen nos ayude a comprender el verdadero sentido de la educación y también de la investigación educativa. ¿De qué manera lo que aquí debatimos, investigamos y compartimos contribuye a dar alas a las personas y a nuestras sociedades? ¿Cómo logramos que el conocimiento que generamos amplíe libertades, abra oportunidades y permita a cada persona desarrollar plenamente sus capacidades?»
El lema d’esta edició, «El somni era possible, ara és real», ens convida precisament a mirar amb perspectiva el camí recorregut per la investigació educativa. Durant anys vam somiar amb una educació més inclusiva, més democràtica i capaç de respondre als grans desafiaments socials del nostre temps. Vam somiar que les evidències científiques pogueren orientar les polítiques educatives, millorar les pràctiques docents i contribuir a construir societats més justes. Hui, moltes de les investigacions que es presenten en este congrés ens mostren que eixe somni no era una utopia. Allí on el coneixement científic s’ha unit al compromís de docents, estudiants, famílies, comunitats i institucions, s’han produït transformacions reals i mesurables.
La investigació educativa aconseguix el seu màxim valor quan millora la vida de les persones. I, precisament per això, CIMIE ocupa un lloc singular en el panorama científic internacional. Des de la seua creació en 2011, este congrés ha contribuït a fer possible eixe somni, consolidant-se com un espai de referència per als qui entenen que l’excel·lència científica i l’impacte social no són objectius contraposats, sinó inseparables. Any rere any, al voltant de cinc-cents investigadors i investigadores de més d’un centenar d’universitats es reunixen ací per a compartir evidències, debatre resultats i avançar en la construcció col·lectiva de coneixement orientat a la transformació social. Les persones i les societats necessiten i mereixen millores de resultats educatius; este congrés anual destaca per aportar evidències científiques que ho aconseguixen fins i tot en els contextos on en altres congressos s’afirma que és impossible. Les diverses ciències que treballem en educació, per a aconseguir el reconeixement i recursos que mereixen, han d’aconseguir demostrar que contribuïxen a eixes millores i este congrés anual ho està demostrant. Per a aconseguir l’avanç que necessitem en les nostres carreres professionals hem d’aconseguir fer investigacions que es publiquen en revistes indexades i este congrés anual ho està aconseguint en una proporció creixent i molt superior a altres congressos.
CIMIE ha sigut també pioner a Europa en situar l’impacte social de la investigació educativa en el centre del debat científic. Molt abans que este tema ocupara un lloc destacat en les agendes d’investigació, este congrés ja impulsava l’anàlisi de com el coneixement científic pot generar-se i desenvolupar-se al costat de la ciutadania, incorporant especialment les veus dels qui tradicionalment han estat més allunyats dels espais de producció científica. Basta recórrer els programes de les seues diferents edicions per a comprovar com esta aposta ha anat creixent fins a convertir-se en una de les seues senyes d’identitat.
A més, CIMIE va ser precursor en la creació d’una comissió violència zero i en la defensa d’espais acadèmics lliures de violència, promovent el rebuig tant de la violència directa com de la violència aïlladora i contribuint a generar entorns científics segurs, ètics, democràtics i valents en l’anàlisi i estudi d’estes temàtiques.
El programa d’esta edició reflectix, a més, l’extraordinària vitalitat de la investigació educativa actual. Ens acompanyen referents internacionals que ens ajudaran a pensar alguns dels grans desafiaments del nostre temps. Hui tindrem el privilegi d’escoltar a Dragana Avramov, referent en polítiques educatives. Els panells ens conviden a reflexionar sobre qüestions tan rellevants com el paper de l’educació musical en la transformació social, les oportunitats i reptes que plantegen la intel·ligència artificial, les xarxes socials i la producció col·laborativa del coneixement, o l’impacte que estos fenòmens tenen en les noves generacions.
Demà, la conferència de clausura de Sari Hanafi ens endinsarà en la importància del diàleg com a ferramenta per a superar la polarització i construir societats més democràtiques. I ho farà després d’un dia de diàleg amb temes tan urgents com la prevenció de l’abús sexual infantil, el multilingüisme i la superació del racisme, o la incorporació d’un nou àmbit que simbolitza molt bé la capacitat de l’educació per a respondre als reptes socials contemporanis: l’Educació per a la Salut.
Per això, en inaugurar esta nova edició a Bilbao, ciutat que ha sabut reinventar-se sense renunciar a la seua identitat, podem afirmar que el somni al qual al·ludix el nostre lema no pertany únicament al passat. Totes estes contribucions, des de perspectives molt diverses, compartixen una mateixa aspiració: comprendre millor el nostre món per a ampliar les oportunitats de les persones i de les comunitats. En definitiva, contribuir a fer que l’educació continue donant ales allí on encara existixen barreres que superar.
I, amb este somni, donem per inaugurada la nostra catorzena edició del congrés CIMIE. Un honor compartir este espai amb tots i totes vosaltres.