De vegades, es fan comentaris com “els xiquets s’han d’avorrir” o “quan acaba l’escola, a jugar, ja està bé de treballar!”, dotant així de poc atractiu, fins i tot de negativitat, el fet de seguir aprenent i desenvolupant-se fora de l’ambient escolar. Això no passa només en diàlegs entre familiars o amistats, sinó també entre el professorat. I tampoc és qüestió de persones amb poca vinculació amb l’àmbit acadèmic, sinó de moltes altres, els fills i filles de les quals assisteixen al conservatori de música o dansa, a l’acadèmia d’anglés, de pintura o practiquen algun esport, entre moltes altres coses que es podrien citar.
Hi ha certa tendència a percebre la tasca escolar com una sobrecàrrega, “un rotllo” o fins i tot estrés tòxic, per això en molts centres s’està deixant de prioritzar, sense parar-nos a pensar que molts xiquets i xiquetes no tenen l’oportunitat d’ampliar les seues activitats fora del recinte escolar, com si assistir a qualsevol de les anteriorment esmentades estiguera desvinculat de continuar aprenent.
Reforçar allò après, ampliar coneixements i divertir-se és possible gràcies a actuacions d’èxit que s’estan duent a terme en cada vegada més centres escolars, com ara la biblioteca tutoritzada, on l’extensió del temps d’aprenentatge, amb més persones, en col·laboració amb iguals o persones adultes voluntàries, permet l’accés a interaccions educatives de qualitat com la lectura, diferents tipus de tertúlia dialògica com la literària, artística o musical, i altres com la realització de deures escolars de matemàtiques i llengua, jugar als escacs, aprendre anglés, participar en tallers de ciències, ràdio…
A més, no només és un espai òptim per a l’alumnat de secundària i de primària, sinó també per als i les més menudes, els xiquets i les xiquetes d’infantil, que també poden gaudir dels aprenentatges que es desprenen de participar en les activitats anteriorment esmentades, ja que la biblioteca es prepara per a crear un context segur. En algunes escoles l’alumnat de 3 a 6 anys, després de la jornada lectiva, es queda perquè els lligen en veu alta textos d’alta qualitat cultural com són els mites grecs, per a reforçar els aprenentatges vinculats a la lectoescriptura o les matemàtiques, dialogar sobre les millors obres artístiques com ‘Las Meninas’ de Velázquez o ‘Scherezade’ de Rimsky-Kórsakov i per a jugar. Sempre assegurant interaccions de qualitat lliures de violència.
Per tant, i com ens demostra l’evidència científica, ampliar el temps d’aprenentatge més enllà de la jornada escolar no és ni de bon tros una cosa negativa per a la infància sinó més bé tot al contrari, sobretot quan es fa prioritzant l’aprenentatge i assegurant la quantitat i la qualitat de les interaccions.
[Imatge d’una escola fent tertúlies artístiques]
